Planejament urbanístic

Urbanisme

Planejament urbanístic

El planejament urbanístic té per objecte ordenar l’ús del sòl i regular les condicions per a la seva conservació, millora o transformació. Es tracta d’un instrument necessari per tal de garantir un desenvolupament social, mediambiental i econòmic sostenible. En aquest context, l’AMB presenta els avantatges de ser una institució de caire local, arrelada al territori, però amb orientació tècnica i d’abast supramunicipal, fet que li permet tractar els problemes en profunditat i vetllar per les interrelacions pròpies de l’escala metropolitana.

La Coordinació de Planejament Urbanístic desenvolupa tasques de cooperació i assistència tècnica i jurídica als municipis metropolitans en matèries relacionades amb l’ordenació del territori, el planejament i la gestió urbanística. Aquesta assistència es vehicula mitjançant la redacció de diversos tipus de documents, promoguts pels ajuntaments i per la mateixa AMB: 

  • Estudis urbanístics que tenen com a objectiu resoldre problemàtiques que abasten el territori metropolità, així com propostes de model urbà o territorials amb la finalitat de definir estratègies, directrius, criteris i propostes concretes d’àmbits municipals o supramunicipals.
  • Instruments de planejament urbanístic que tenen com a objectiu ordenar i regular l’ús del sòl, establint drets i deures per als propietaris afectats, així com definir els mecanismes per a la seva execució.
  • Instruments de gestió urbanística, que tenen com a objectiu desenvolupar i executar les previsions del planejament.
  • Informes urbanístics amb la finalitat d’assessorar els ajuntaments i la mateixa AMB en matèria de planejament i gestió urbanística (informes de valoracions sobre l’estat físic, urbanístic i jurídic de determinats sòls i altres).
  • Informes de tràmit urbanístic en desenvolupament de les competències establertes per la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, es tramiten fins a l’aprovació provisional els instruments de planejament urbanístic d’interès metropolità (l’aprovació definitiva correspon a la Generalitat); s’elaboren els informes preceptius (no vinculants) sobre els plans directors urbanístics que tramita la Generalitat; s’assisteix a reunions entre els serveis tècnics de la Generalitat i l’AMB (previstes pel Decret 68/2014) d’informació i debat de les propostes que han de ser elevades a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona, i s’elaboren els informes preceptius per a l’autorització d’usos i obres de caràcter provisional.

Totes aquestes tasques es fan amb visió de conjunt per tal de fer front als diferents reptes i problemàtiques metropolitans, alhora que donen suport al desenvolupament del Pla director urbanístic metropolità.

Durant el període 2019-2023, destaquen els seguents temes i treballs que s’enumeren a continuació:

Resoldre problemàtiques metropolitanes com la regulació dels equipaments comunitaris, les reserves d’aparcament o la incidència de l’habitatge protegit de lloguer en les actuacions urbanístiques amb reserva de sòl per a aquest ús.

  • Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) pel que fa a la regulació d’equipaments comunitaris (àmbit PGM)
  • Estudi sobre el valor i la repercussió de l’habitatge protegit de lloguer (AMB)

Estudiar i planificar el desenvolupament d’àmbits d’oportunitat i nova centralitat que han de reforçar l'estructura urbana i social de l'AMB.

  • MPGM per al nou hospital del Vallès Occidental (Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet)
  • Estudi de la centralitat de Ca n’Ametller (Sant Cugat del Vallès)
  • MPGM a l’àmbit de les Mallorquines (Montgat)
  • Estudi de les vores i la porta nord (Sant Vicenç dels Horts)
MPGM per al nou hospital del Vallès Occidental (Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet)


Generar noves propostes d’estructura urbana basades en l’estudi del suport geomorfològic i l’antropització del lloc per tal de millorar la xarxa d’espais públics i d’equipaments dels municipis.

  • MPGM pel que fa a espais lliures i equipaments de les urbanitzacions (Castelldefels)
  • Estudi d’espais lliures i equipaments de Cerdanyola del Vallès
  • Estudi del parc dels Torrents (Esplugues de Llobregat)
  • Estudi de l’estructura urbana de la Palma de Cervelló

Integrar les infraestructures de mobilitat existents per tal de connectar i vertebrar els teixits urbans de la metròpolis i afavorir la mobilitat a escala humana (mobilitat activa i transport públic) garantint un espai públic de qualitat amb activitats i serveis per a les persones.

  • Xarxa europea RiConnect
  • Pla d’acció integrat de l’avinguda del Vallès (Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet)
  • Estudi de la C-31 al delta del Llobregat (el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels)


Anàlisi territorial de l’estudi de la C-31 al delta del Llobregat

Reforçar la infraestructura verda metropolitana per tal de preservar els valors ambientals i millorar la resiliència de la metròpolis davant dels efectes del canvi climàtic.

  • MPGM al sector de la Bonaigua (Sant Just Desvern)
  • MPGOU de cursos fluvials i espais oberts (Cervelló)
  • Estudi de la riera de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)
  • Estudi de recuperació de les rieres de Tiana

Parc fluvial proposat per la MPGM al sector de la Bonaigua (Sant Just Desvern)

Reconsiderar els espais de vora dels teixits urbans de l’AMB amb la finalitat de reformular la connexió i el contacte amb els espais oberts i racionalitzar, alhora, els nous creixements.

  • MPGM al front fluvial sud (Sant Vicenç dels Horts)
  • MPGO a l’àmbit de Can Coll (Torrelles de Llobregat)
  • Estudi d’alternatives a l’àmbit de Can Balasc (Torrelles de Llobregat)
  • Estudi de vores al Pla de Reixac (Montcada i Reixac i Ripollet)


Criteris i alternatives d'ordenació de la MPGM al front fluvial sud (Sant Vicenç dels Horts)

Regenerar els espais d’activitat econòmica per tal millorar-ne la competitivitat i la integració amb els teixits residencials de l’entorn.

  • MPGM al front del riu Sec (Badia del Vallès)
  • Estudi del polígon industrial de Can Cuiàs (Montcada i Reixac)
  • Estudi dels polígons industrials de Cervelló


Nou front a l’N-150 proposat per l’estudi del polígon industrial de Can Cuiàs (Montcada i Reixac)

Millorar les condicions dels teixits urbans amb la finalitat de transformar i renovar els teixits urbans obsolets o infrautilitzats, així com preservar els nuclis antics i el patrimoni edificat.

  • MPGM a Torre Salbana (Santa Coloma de Cervelló)
  • MPGM a l’àmbit de Can Coll (Molins de Rei)
  • MPGM al parc de Sant Pancraç (Sant Joan Despí)
  • Estudi de l’àmbit de Quarters (Montcada i Reixac)

Per respondre amb eficiència a les sol·licituds de cooperació i assistència tècnica i jurídica dels municipis metropolitans i als requeriments derivats de les competències assolides, s’ha dut a terme un procés d’adaptació de l’estructura organitzativa interna de la Coordinació de Planejament Urbanístic. En el darrer mandat ha donat servei a tots els municipis de l’AMB amb l’elaboració de fins a 45 documents de planejament, dels quals 19 estudis urbanístics, 24 instruments de planejament general i derivat i 2 instruments de gestió. També s’han emès 101 informes tècnics i jurídics, dels quals 6 en relació amb la tramitació d’instruments de planejament urbanístic d’interès metropolità, 7 en relació amb els plans directors urbanístics que tramita la Generalitat, 78 en relació amb l’autorització d’usos i obres provisionals i 10 en relació amb diverses consultes realitzades per part dels ajuntaments i la mateixa AMB. Finalment, s’ha participat en 31 reunions prèvies de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona.

Es pot consultar més informació sobre els documents destacats, així com la resta de treballs, al web de planejament urbanístic.

Planejament urbanístic