Àrea Metropolitana de Barcelona

En relació amb les plantes de triatge d’ERE, s’ha dimensionat la capacitat de tractament de les dues instal·lacions metropolitanes, Gavà i Montcada i Reixac, per absorbir l’increment de la recollida selectiva d’aquest material. En ambdós casos, s’ha assolit afegint un nou torn de treball, amb la qual cosa la capacitat màxima de tractament d’ERE és de 66.000 tones anuals. S’ha aprovat una inversió a la planta de Gavà per tal d’incrementar l’eficiència de la instal·lació.

Pel que fa a la planta de triatge de Molins de Rei, ha continuat tractant la fracció inorgànica dels residus municipals dins del model de residu mínim (4 contenidors) en els municipis de Castellbisbal, Corbera, Molins de Rei, el Papiol i Torrelles de Llobregat.

En la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, amb unes entrades de recollida selectiva de FORM de molta qualitat ens ha permès certificar el compost produït d’acord amb la norma UNE 142500 per a l’aplicació en agricultura ecològica. És la primera vegada que un compost obtingut de la matèria orgànica dels residus municipals assoleix aquesta distinció de qualitat a Catalunya i a tot l’Estat. 

Per tal de garantir la seguretat de la planta, al llarg del 2021 es van dur a terme treballs d’adequació a la legislació vigent en matèria de protecció contra incendis.

Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat

Pel que fa la planta de Sant Cugat, s’han dut a terme les reparacions i la renovació dels túnels de compostatge. Aquestes actuacions milloraran substancialment el rendiment del procés de compostatge.

Pel que fa a la gestió de les entrades, al llarg del primer trimestre del 2023 s’ha implantat un nou sistema de gestió d’entrades en les dues plantes de compostatge metropolitanes. Aquest sistema inclou l’automatització de les portes d’entrada, el reconeixement de les matrícules dels vehicles de recollida i lectors de codis QR per tal d’identificar els circuits de recollida. El finançament d’aquestes actuacions s’ha aconseguit mitjançant una subvenció atorgada per l’ARC i els fons Next Generation per un valor d’aproximadament 36.000 €.

Actualment hi ha dues plantes de tractament de residus voluminosos a l’AMB. Una està ubicada Gavà i gestionada per TERSA i l’altra a Sabadell, de gestió privada.

S’ha augmentat el tractament de voluminosos respecte del mandat anterior: d'unes 286.000 tones a 310.000. S’ha treballat amb els ajuntaments per tal d’incrementar la recollida d’aquesta fracció, ja que històricament una part es recollia com a neteja viària.

En la planta de voluminosos de Gavà s’ha augmentat l’eficiència i s’ha assolit la recuperació del 90 % de les tones entrades a planta.

Les dues plantes de tractament de la neteja viària són de gestió privada i s'hi recuperen els materials que contenen els residus de la fracció de neteja viària, que inclouen els residus de les escombradores, els desbordaments dels contenidors de carrer, les papereres i altres de recollits a la via pública.

S’ha incrementat substancialment la recuperació de materials, amb la qual cosa s’ha disminuït la dependència del dipòsit controlat.

L’AMB disposa de dues plantes que tracten restes vegetals procedents dels serveis de poda i jardineria municipals, que són la planta de compostatge de Torrelles i la planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès. Tot i així, aquestes plantes no disposen de suficient capacitat per tractar la major part de la fracció vegetal (FV) generada dins de l’àmbit metropolità. Per aquest motiu es contracta un gestor privat situat a Castelldefels.

Durant el període de 2019-2022 l’aportació majoritària de FV ha estat la provinent dels ajuntaments metropolitans. L’aportació de la recollida en deixalleries i punts verds és pràcticament constant a excepció de l’any 2020, a causa del temporal Glòria.

Els ecoparcs (plantes de tractament mecànic biològic) tracten dues de les fraccions de residus: la FORM i la resta. Tenint en compte la tendència i les previsions d’increment de la recollida de la fracció FORM fixades en el PREMET25, s’han desenvolupat actuacions de dimensionament de la capacitat de les instal·lacions que permetran tractar correctament aquesta fracció. Aquestes actuacions són finançades mitjançant els fons Next Generation.

• Projecte de la nova línia de tractament de la FORM en la planta integral de valorització de residus de Sant Adrià de Besòs (PIVR), amb una capacitat de 50.000 t/any. Una part d’aquest projecte rep finançament del fons Next Generation per valor d’uns 10 M€.
• Projecte constructiu per a l’ampliació de la capacitat de tractament de FORM de l’Ecoparc 2 per valor de 14 M€, amb finançament dels fons Next Generation.

Els ecoparcs han incorporat millores en el seu procés productiu amb dues finalitats principals: millorar el nivell de recuperació i minimitzar l’impacte ambiental del funcionament de les instal·lacions.

En referència a les millores que permeten incrementar la recuperació, es destaca la incorporació de noves línies (Ecoparc 1 any 2022 i Ecoparc 2 any 2021) o millores (Ecoparc 4) per recuperar vidre en el procés d’afinament del bioassecatge. Aquestes línies permeten recuperar entre un 1 i un 2 % d’aquest material i, per tant, reduir la generació de rebuig.

Línia de recuperació de vidre de l’Ecoparc 2

En l’Ecoparc 2 s’ha fet una modificació per recuperar més materials en el rebuig i preparar un combustible derivat del residu biogènic per valor de 2 M€ amb fons Next Generation, i a l’Ecoparc 4, un canvi de configuració, també per incrementar la recuperació.

Imatge del pretractament de l’Ecoparc 2

En referència a les millores que s’han portat a terme amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental del funcionament de les instal·lacions, cal destacar les de l’Ecoparc 1. Un fet notable és la incorporació de sistemes de radars que permeten a l’AMB conèixer en tot moment el nivells dels fossars de recepció de residus en diferents plantes.

Pel que fa al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, al Garraf, s’ha acomplert la seva clausura total amb finançament de l’ARC.

S’ha ampliat la capacitat de tractament de la depuradora per poder tractar més cabal d’aigua.
S’ha creat una comissió tècnica de seguiment dels treballs de manteniment del dipòsit formada per representants de les administracions competents i altres institucions. Aquesta comissió tècnica és un òrgan amb funcions consultives.

Pel que fa al dipòsit controlat de Can Planas, situat a Cerdanyola del Vallès,  s’han impulsat obres, serveis i projectes encaminats a millorar el control ambiental de les seves instal·lacions. En aquest sentit, destaca la construcció de la barrera hidràulica que des de l’any 2021 contribueix a reduir la generació de lixiviats del dipòsit. Aquesta obra ha significat el primer pas envers la remediació d’aquest àmbit. També s’ha aprovat definitivament el projecte de ressegellat.

Destaca també l’increment de punts de monitoratge (piezòmetres i sondatges del terreny) que s’han construït al voltant d’aquestes instal·lacions, i que a dia d’avui ja permeten un seguiment més detallat de les variables hidroquímiques i hidrogeològiques d’interès per a un millor seguiment i monitoratge de la repercussió ambiental dels abocadors. 

L’AMB ha passat a ser titular de l’autorització ambiental del dipòsit controlat de l’Elena, situat a Cerdanyola del Vallès. D’acord amb l’ARC i el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola, s’activaran les accions necessàries per reduir-ne els impactes.