Emergència climàtica i educació ambiental
Canvi climàtic
En línia amb la DEC, es va aprovar el Programa marc d’actuacions d’energia i clima 2020-2023 (PMEC). Aquest programa, específic en matèria d’energia i clima, té l’objectiu d’establir criteris, directrius i pautes de gestió a fi d’aplicar-los. L’horitzó del programa es fixa l’any 2030, tot i que focalitza les línies d’acció prioritàries en el període 2020-2023. El PMEC es dirigeix principalment a actuacions vinculades a la transició energètica, a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic i a tots els projectes de sensibilització i dinamització necessaris per fer que aquesta transició sigui justa i enfocada a una nova cultura de la sostenibilitat.
El canvi climàtic és un repte global amb impactes directes sobre el territori i les persones, per la qual cosa es requereixen solucions locals. Al territori metropolità alguns d’aquests impactes són: augment d’onades de calor, inundacions, pluges torrencials, regressió del litoral, escassetat de recursos hídrics, entre d’altres. L’AMB analitza i estudia els diferents impactes, però sobretot impulsa solucions, accions i estratègies per mitigar els efectes i per adaptar-nos millor a la realitat ambiental que vivim. En aquesta línia, durant aquest mandat s’ha creat l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire.
Desenvolupar el Pla clima i energia 2030
El Pla clima i energia 2030 (PCE30) inclou actuacions de mitigació, d’adaptació i de transició energètica. De les actuacions de mitigació cal destacar l’estratègia de gestió del carboni, que permet disposar de l’evolució de les emissions de les empreses i instal·lacions que presten serveis metropolitans (57 instal·lacions i empreses) als sectors de residus, aigua, mobilitat, territori i oficines, i permet analitzar la tendència respecte dels objectius metropolitans i europeus des de l’any 2011. També al llarg del mandat s’ha mantingut la certificació de procediment de càlcul i resultats d’emissions amb la ISO 14064-1:2018, i l’adhesió als Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC).
Amb l’objectiu de facilitar la recollida de dades de les empreses prestadores de serveis metropolitans incloses a l’Estratègia del carboni, s’ha dissenyat una eina de càlcul d’emissions de GEH adaptada al perfil de les 57 entitats. Pel que fa a les actuacions sobre adaptació, amb l’objectiu de dotar els municipis del full de ruta d’acció climàtica, l’AMB ha impulsat que tots els municipis metropolitans disposin del seu propi pla local d’adaptació al canvi climàtic (PLACC). Durant aquest període 2019-2023 se n’han fet 15 de nous i, amb els 10 que ja s’havien fet prèviament, sumen 25 dels 35 que hi ha previstos (sense comptar Barcelona).
També s’ha creat i impulsat la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que aglutina les accions de coordinació i comunicació conjuntes del grup motor (format per 9 municipis) per definir la gestió dels espais identificats com a refugis climàtics i donar servei al 70 % de la ciutadania metropolitana. En el marc d’aquesta actuació, i amb l’objectiu de potenciar la regulació tèrmica dels espais verds, s’ha dissenyat una "Guia de criteris bioclimàtics" per millorar la qualitat dels espais verds. Aquests criteris s’aplicaran en el disseny de nous refugis climàtics, que inclouen els 9 projectes previstos per un valor de 6,4 M€, que s’executaran al llarg del proper mandat, en el marc del Pla de sostenibilitat ambiental (PSA), també aprovat durant aquest mandat.
Panells informatius sobre un refugi climàtic i acció de comunicació desenvolupada en el marc de la XMRC dirigida a les persones més vulnerables
Així mateix, s’ha creat un visor per valorar el potencial d’instal·lació de cobertes verdes al territori metropolità. I també en aquesta línia, s’han redactat quatre memòries tècniques sobre cobertes biosolars (cobertes verdes amb generació d’energia fotovoltaica) en diferents edificis públics que es podran executar a partir del PSA, tres de les quals també s’executaran via PSA amb una inversió de 600.000 €.
Finalment, s’ha calculat l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), que permet identificar les zones on es concentren els greuges climàtics potencials sobre la població en entorns urbans de l’àmbit metropolità. Els resultats que s’han obtingut permetran orientar més acuradament les polítiques públiques, alhora que contribuiran a fer que les estratègies i les solucions d’adaptació siguin més justes per a les gairebé 600.000 persones que viuen en àrees especialment vulnerables al canvi climàtic.
Reduir la contaminació atmosfèrica
S’ha continuat treballant en la gestió d’episodis de contaminació atmosfèrica sobre la base del protocol vigent. S’han instal·lat 16 sensors de mesura en 13 municipis metropolitans. Es disposa d’indicadors de qualitat de l’aire (nivells de NO2 i PM10 mitjans), dels quals es fa el seguiment des del 2021 amb la finalitat de monitorar l’estat de la qualitat de l’aire, sobre la qual s’informa els 36 municipis, i s’alerta dels episodis de contaminació atmosfèrica.
Amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre les estratègies i accions necessàries per aconseguir uns nivells òptims de qualitat de l’aire a l’entorn urbà, l’AMB va participar en l’organització, el desenvolupament i la difusió del Congrés de Qualitat de l’Aire del 2019 i del 2021.