Projectes i obres

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

Actuacions

Durant el mandat 2019-2023 s’han executat les obres de 156 actuacions en el conjunt del territori metropolità i s’han redactat més 350 de projectes. A data de tancament del mandat, hi ha 92 actuacions en fase d’execució de les obres o de les instal·lacions i 60 en fase de redacció de projecte. Aquestes actuacions se sumen a les 140 que es troben en fase d’estudi de l’encàrrec. Aquest volum de projectes en fase d’estudi o redacció del projecte es conseqüència de la posada en marxa del PSA a mig mandat.

En aquest període s’han rebut per part dels municipis més de 610 sol·licituds d’actuacions, que se sumen a les 91 iniciades en el mandat 2015-2019 i que s’han acabat en aquest quadrienni. Gràcies al fet que s’ha doblat la capacitat d’inversió amb la posada en marxa del PSA, les sol·licituds dels ajuntaments s’han incrementat al voltant d’un 44 % respecte al període anterior.

A continuació s’expliquen les principals actuacions a l’espai públic metropolità agrupades per eixos estratègics. Els eixos estratègics estan determinats segons el tipus d’intervenció, l’espai on s’intervé i la contribució social i ambiental.

Transformació dels centres urbans

Les actuacions de transformació dels centres urbans per fer-los més habitables, representen el 42,47 % de les actuacions a l’espai públic metropolità. S’han redactat més de 159 projectes i estudis, i s’han executat al voltant de 104 obres.

El gràfic següent mostra la distribució de les obres executades als centres urbans en funció del tipus d’espai:

S’han portat a terme les actuacions següents:

Vertebració del territori

En la línia d’intervenció 7 del PAM, d’infraestructures per al desenvolupament sostenible, l’objectiu 7.2 és dur a terme la integració urbana de grans infraestructures. L’AMB ha avançat en l’elaboració d’estudis i l’execució d’obres vinculades a grans infraestructures vertebradores del territori metropolità. Així mateix, ha ofert assessorament i assistència tècnica als municipis per a la integració urbana de les actuacions de soterrament i millora d’infraestructures. Un exemple que cal destacar en aquest sentit és l’assistència tècnica al soterrament del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat.

L’AMB també ha participat en la transformació de la C-245, l’avenç dels estudis per a la integració urbana de la B-23 i el projecte per repensar l’N-150.

Durant aquest període, s’han executat les obres de transformació de la C-245. Es tracta d’un eix que travessa part del delta del Llobregat i que uneix els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat. La intervenció ha suposat la transformació de l’antiga carretera en una gran avinguda metropolitana. S’ha redistribuït l’espai destinat a la mobilitat amb la implantació de nous carrils bus i un nou carril bici. L’actuació ha estat finançada per la Generalitat de Catalunya mitjançant els fons FEDER, els ajuntaments per on passa i l’AMB. 

A més a més, s’han portat a terme les actuacions següents:

  • Proposar i gestionar altres projectes cofinançats amb fons FEDER o altres programes transnacionals, com ara actuacions incloses als fons Next Generation.
  • Donar suport tècnic per al disseny i la resolució de la integració d’altres infraestructures metropolitanes.

Intervenció en espais naturals

Els espais naturals representen el 52 % de la superfície de l’àrea metropolitana i intervé en aquests per potenciar-ne els serveis ecosistèmics. La crisi de la covid-19 ha evidenciat que aporten molts beneficis a la societat i que ajuden a millorar la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Durant el desconfinament la gent va sortir de les ciutats i va descobrir espais naturals propers que fins llavors no havien estat espais d’activitat i lleure de manera massiva.

El gràfic següent mostra la distribució de les actuacions en espais naturals en funció del tipus d’espai:

Els parcs i platges metropolitans formen part d’aquest sistema d’espais lliures. La Direcció de Serveis de l’Espai Públic gestiona els 52 parcs de la xarxa i els 30 km de platges metropolitans. 

 

Parcs metropolitans

En aquest mandat, els Jardins de la Font del Rector, a Sant Climent de Llobregat, s’han incorporat a la xarxa de parcs. També han finalitzat les obres d’adequació del parc del Bosc de Can Gorgs, a Barberà del Vallès, i del Parc de l’Ermita, a Castellbisbal, ambdós parcs incorporats a la xarxa durant el passat mandat. Aquests nous espais destaquen per la integració a l’entorn natural, la potenciació de la infraestructura verda i les solucions basades en la natura com a estratègia d’intervenció. Actualment s’estan redactant els projectes dels nous parcs metropolitans de Can Coll, a Torrelles de Llobregat, i de Volpelleres, a Sant Cugat del Vallès. Es preveu que s’incorporin a la xarxa durant els propers anys.

A més, destaquen les actuacions d’ampliació, reforma i rehabilitació de parcs existents. El parc del Calamot, a Gavà, i el parc del Castell, a Castelldefels, en són exemples. En aquest sentit, la xarxa de parcs s’ha incrementat en més de 12 hectàrees. 

 

Platges metropolitanes

A l’àrea metropolitana hi ha 42 platges als municipis costaners. L’AMB treballa per la recuperació, preservació i integració del front marítim.

Destaquen les obres d’execució del passeig marítim de Montgat i els projectes de reforma del passeig marítim de Badalona, actualment en fase de redacció del projecte.

Es tracta d’actuacions que conjuguen la implantació dels serveis i equipaments necessaris, nous espais d’estada i passeig i carrils bici que fomenten la mobilitat sostenible al llarg del front litoral. 

  • Dunes (Castelldefels, Gavà, Viladecans, i el Prat de Llobregat)
  • Passeig Marítim (Badalona)
  • Passeig Marítim (Montgat)

 

Foment de la mobilitat sostenible

S’han de prioritzar estratègies de mobilitat que promoguin modes de transport sostenibles. L’Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat i l’Àrea de Territori treballen activament en el desenvolupament de projectes que hi contribueixin. 

Les actuacions s’agrupen en dos grans àmbits: les que promouen la mobilitat activa (per exemple, l’ús de la bicicleta i la seva infraestructura associada), i les actuacions a la xarxa de transport públic, que tenen l’objectiu de millorar l’accessibilitat i reduir les emissions de gasos contaminants, entre d’altres. 

El gràfic següent mostra la distribució de les actuacions efectuades durant aquest mandat segons el tipus i destaca l’avenç en el desenvolupament de la Bicivia (xarxa metropolitana de carrils bici): 

Rehabilitació i construcció d’equipaments

Els equipaments són edificis, locals o espais oberts destinats a proporcionar serveis a les persones per millorar-ne la qualitat de vida i la cohesió social. També són elements que generen identitat i agents transformadors de la qualitat urbana i metropolitana.

Actualment a l’àrea metropolitana hi ha equipaments amb usos i àmbits d’influència molt diversos. L’esforç de l’AMB, en cooperació i d’acord amb les necessitats dels ajuntaments metropolitans, se centra a ampliar, completar i mantenir al dia aquesta xarxa d’equipaments públics. 

Durant l’actual període s’han desenvolupat al voltant de 94 actuacions en equipaments públics. Destaquen les intervencions en equipaments culturals i esportius, que representen el 25,27 % del total de les actuacions.

El gràfic següent mostra la distribució segons els usos dels equipaments:

 

La rehabilitació d’equipaments i la recuperació d’edificis en desús

S’ha consolidat la tendència iniciada en el mandat anterior de recuperar edificis en desús per implantar-hi nous serveis, que representa el 75,49 % del total de les actuacions en edificis públics. 

Cal posar en valor l’aposta per rehabilitar o recuperar edificis en desús, per davant de la construcció de nous edificis. Les actuacions incloses al Programa FEDER AMB de la xarxa de patrimoni cultural i industrial o el Pla de sostenibilitat ambiental (PSA) només aborden intervencions en edificacions existents. Projectes com la recuperació i rehabilitació del recinte industrial de Can Bagaria, a Cornellà de Llobregat, o la rehabilitació de l’edifici de la Unió de Cooperadors, a Gavà, en són exemples. 

Finalment, cal destacar les intervencions de rehabilitació energètica d’equipaments i la implantació de fonts d’energia renovables, especialment d’origen solar. La crisi climàtica ha posat de manifest la necessitat d’intervenir en els edificis existents per reduir-ne les emissions. És per aquest motiu que, en el marc del PSA, actualment s’estan desenvolupant 6 actuacions de rehabilitació amb l’objectiu de reduir la demanda energètica dels edificis.

 

Equipaments plurifuncionals i amb nous usos

Els equipaments han de ser reflex del territori però també agents transformadors que responguin a demandes i necessitats dels usuaris per millorar les condicions de vida i reduir desigualtats d’una societat cada vegada més diversa. 
Dotar-los de nous usos suposa una oportunitat de millora per a l’entorn. La CIBA, a Santa Coloma de Gramenet, n’és un exemple. Es tracta d’un equipament rehabilitat i reconvertit en centre de recursos per a dones; un pol d’innovació, d’igualtat i de creació feminista amb sales polivalents que dinamitzen diferents entitats.
Dins d’aquests nous usos, s’hi inclou la nova categorització de l’equipament com a refugi climàtic. La xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes, com ara biblioteques, centres cívics, escoles i espais públics. Serveixen per facilitar a la ciutadania, i especialment a la població més vulnerable a la calor extrema, espais adequats per recuperar-se de l’estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà.