Platges

$escapeTool.html($imatgeTextAlternatiu_)

Platges

El litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona té uns 42 km de longitud, dels quals 30 km aproximadament estan formats per sorrals, que es distribueixen en 42 platges, en els 8 municipis del litoral metropolità (Badalona, Barcelona, Castelldefels, el Prat de Llobregat, Gavà, Montgat, Sant Adrià de Besòs i Viladecans).

El Servei de Platges s’ocupa de la gestió integral de les platges, que actualment tenen una superfície d’uns 2.000.000 m2. Les tasques que s’hi fan inclouen el manteniment d’equipaments, serveis i mobiliari (àrees de jocs i elements esportius, instal·lacions d’aigua i sanejament, mòduls de temporada com ara lavabos o zones de primers auxilis...), la gestió ambiental (retirada i gestió de residus, neteja, manteniment i millora de zones dunars, desembocadures de pluvials i rieres...) i les inversions necessàries per a millores estructurals i instal·lació de nous equipaments i mobiliari. 

La dotació econòmica per gestionar, mantenir i dotar es distribueix entre els contractes de manteniment de mobiliari, equipaments i instal·lacions i de gestió ambiental, amb un total de 3,1 milions d’euros anuals, i prop d’1,2 milions d’euros anuals corresponents a inversions en el front marítim per a renovació i implantació de nous elements.

Infoplatges

Gestió

Les platges metropolitanes són un espai públic de primer ordre. L’enquesta i el recompte d’usuaris efectuats el 2022 van continuar posant de manifest aquest fet. En la temporada alta de l’any 2022 van rebre 10.845.677 visitants, el registre més alt recollit mai.

A causa de l’impacte de la pandèmia, l’augment de temperatures i l’evolució de la societat, ha canviat la visió que es té de les platges. Als usos d’esbarjo, s’hi afegeixen cada vegada més activitats esportives. Així mateix, el litoral s’ha reforçat com a espai de reconnexió amb la natura, fàcilment accessible. L’efecte de la pandèmia també ha potenciat les platges com a espai de salut física i mental. D’altra banda, l’increment de les temperatures nocturnes en els últims anys (més de 80 nits tropicals el 2022) les ha convertides en refugis climàtics nocturns, amb una gran afluència d’usuaris.

En aquest període, a causa d’impactes tan importants com la pandèmia i el temporal Gloria, s’ha fet necessària una gran capacitat d’adaptació en les feines de gestió de les platges, amb nous usos i perspectives, com la millora d’equipaments esportius i de l’accessibilitat de persones amb diversitat funcional.

 

  • L’AMB utilitza un model que permet fer una valoració objectiva de la qualitat del manteniment de l’espai públic. Aquesta política de qualitat i medi ambient queda reflectida en el model de gestió SIGQMA, l’eix vertebrador de l’estratègia d’actuació de l’AMB. 

    Mensualment, els tècnics de l’AMB avaluen la qualitat dels parcs i les platges de la xarxa metropolitana i determinen si han assolit el nivell de qualitat requerit en el contracte.

    SIGQMA

  • Les enquestes també han confirmat l’alt grau de satisfacció dels usuaris. La qualitat percebuda es manté o augmenta: la valoració global és de 7,8 sobre 10 punts l’any 2022, també la més alta obtinguda fins ara.

    Enquesta platges

  • La gestió de la crisi de la covid-19 va fer necessàries una sèrie d’actuacions per part de l’AMB, per fer compatible la seguretat respecte als contagis i l’estada a les platges, amb el màxim de serveis possibles. 

    El servei d’ocupació de les platges es va dissenyar arran de la necessitat de regular l’ocupació de les platges que imposava la situació de pandèmia. A través de l’aplicació web Infoplatges, s’ofereix informació en temps real de l’aforament d’aquests espais, en coordinació amb els vuit ajuntaments del litoral metropolità. Es tracta d’un servei informatiu que mostra en temps real el nivell d’ocupació de les platges metropolitanes, de manera que els usuaris poden anar a les platges amb baixa ocupació i, així, evitar aglomeracions. La temporada 2020 va rebre més de 133.000 visites.

    Ocupació de les platges

  • Respecte a una temporada alta normal, els recursos es van incrementar el 30 %, entre personal i vehicles 4x4 amb hidronetejadores.

    Amb l’objectiu de garantir la màxima seguretat i higiene per als usuaris que anessin a la platja, es desinfectaven papereres, contenidors, plataformes i pals de dutxa, bancs i cadires de vigilància, dues vegades al dia, amb productes segurs per a les persones, la flora i la fauna de les platges: a la nit per garantir la neteja i desinfecció, abans que arribessin les primeres persones a la platja, i de dia per reforçar-la, amb un tancament puntual dels accessos per minimitzar les molèsties als usuaris.

    L’AMB també va augmentar el garbellament diari de totes les platges, per filtrar la sorra, recollir residus i remoure la primera capa, que és la que entra en contacte amb la pell. El garbellament permet oxigenar la sorra i millorar l’efecte de desinfecció natural gràcies a la radiació solar. A més a més, es va incrementar un 20 % el nombre d’analítiques de la sorra de les platges.

    Desinfecció de les platges

  • Accions destinades a garantir la distància de seguretat entre els visitants de les platges.

    • Adequació de les dutxes perquè fossin d’ús individual (només funcionava un ruixador per pal).
    • Reordenació d’equipaments (accessos, passeres, bancs...) per facilitar la distància entre persones, i itineraris d’un sentit.
  • Sense dubte, l’impacte de les actuacions humanes al litoral i el clima han marcat l’agenda (i ho continuaran fent). El temporal Gloria va afectar el litoral a gran escala de múltiples maneres, entre les quals, agreujant la pèrdua de sorra i marcant un punt i apart en la regressió accelerada de les platges.

    El Gloria, el temporal més intens dels últims 20 anys, va causar afectacions importants a l’espai públic metropolità, especialment a les platges, on hi va haver onatges de fins a set metres, pluges superiors als 150 mm i ventades de més de 100 km/h. Van quedar afectats uns 500.000 m2 de superfície, amb 8.000 metres de passeres de fusta, 100 bancs, 100 aparcabicicletes i 15 camps de voleibol. Es van renovar més de 1.000 m de passeres i més de 2.500 m de tancaments de protecció de les zones dunars, i es van reubicar elements diversos.

    L’import dels danys va superar els 600.000 €, els quals es van destinar a la reparació del mobiliari i equipaments malmesos, la retirada de residus del temporal (més de 1.700 tones) i totes les actuacions necessàries per restablir les condicions habituals a les platges.

    Balanç de l'impacte

    • Incorporació dels espais protegits del delta del Llobregat en la gestió de platges i dunes. L’ampliació de l’àmbit d’actuació consolida l’aposta metropolitana per la infraestructura verda. Les intervencions de neteja seran exclusivament manuals i es faran amb total respecte pels cicles naturals, de manera coordinada amb el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. Inclouen la gestió de les desembocadures de tots els pluvials i rieres i el manteniment de quatre torres d’observació d’aus, més de 10.000 m de tancaments de protecció i 2.000 m d’abalisament marítim de protecció. Les platges i zones dunars d’aquests espais tenen 350.000 m2.
    • Censos i cartografies de biodiversitat. En part, la fauna i flora de les platges metropolitanes encara estan poc estudiades. Cal avançar en aquest sentit per poder adaptar la gestió i conèixer el resultats de les tasques que es fan per millorar la biodiversitat. Així, doncs, es monitoritza fauna indicadora de biodiversitat i l’evolució de la coberta de vegetació. 
    • Increment d’horaris, de personal i de maquinària. Per absorbir l’increment de feina que comporten els nous equipaments, l’ús intensiu de les platges també a la nit i els temporals i altres incidències meteorològiques, s’amplien horaris, personal i maquinària. 
    • Integració en la gestió de la promoció i participació ciutadana. Amb els contractes de manteniment i gestió ambiental de les platges que es van posar en marxa en la primera meitat del 2022, es va incloure la participació de les empreses contractistes en activitats participatives, per donar suport a les activitats de les Jugatecambientals, a la instal·lació de Naturaules i a activitats promogudes per l’AMB, en alguns casos en col·laboració amb els ajuntaments. També es va augmentar el suport per a personal, materials, manteniment i empreses col·laboradores, i per a accions de responsabilitat social corporativa dels ajuntaments i l’AMB a les zones dunars. 
    • Adaptació a les condicions climàtiques canviants. A banda del temporal Gloria, hi ha hagut altres fenòmens importants que han afectat les platges, com la borrasca Celia, que han agreujat la regressió i modificat la superfície estable de les platges. El servei s’ha adaptat per fer les feines de muntatge i desmuntatge en el mínim temps possible, i evitar les possibles destrosses dels primers temporals de tardor i dels últims de primavera. També ha incrementant el nombre de personal per poder actuar de manera preventiva i evitar al màxim possible els danys als equipaments. 
    • Increment de la neteja manual. S’ha incrementat substancialment la superfície que es neteja de manera manual, fins a 771.469,27 m2. La totalitat de les zones dunars, i les platges amb alguna figura de protecció ambiental, es netegen d’aquesta manera. Es tracta d’una neteja selectiva, ja que únicament es retiren restes d’origen antròpic. També es netegen manualment les platges que per efecte de la regressió no permeten l’entrada de maquinària (actualment, més de 80.000 m2 addicionals). 
    • Altres millores:
      • Eliminació de plàstics en la neteja, com bosses de recollida d’escombraries.
      • Nous sistema de nebulització per reduir la pols del garbellament.
      • Vehicles elèctrics de suport als treballadors.
  • Amb les problemàtiques actuals, les platges necessiten inversions urgents per part de les administracions competents. Són espais que generen molts ingressos, fins al punt que sobrepassen les necessitats d’inversió. Destaca, però, la manca d’informació sobre l’economia que generen directament les platges metropolitanes. L’any 2021 es va fer el primer informe de l’impacte socioeconòmic de les platges metropolitanes, que estima que l’estada dels usuaris de la platja, entre els mesos de maig i setembre, deixa prop de 60 milions d’euros anuals entre establiments de restauració, botigues, serveis d’aparcament i transport i activitats d’oci.

Actuacions

Les inversions al front marítim són necessàries per anar renovant equipaments i mobiliari i fer front a les afectacions dels temporals. Amb l’evolució dels usos i les necessitats, i d’acord amb els diferents municipis, també s’inverteix en la millora d’elements existents, així com en el disseny i la implantació d’elements nous, com zones d’ombreig o d’entrenament esportiu.

  • El Servei de Platges ha instal·lat 15 accessos amb passeres enrotllables d’ample especial, des dels passejos fins a l’aigua, per facilitar els serveis d’ajuda al bany a les persones amb diversitat funcional. En total s’han instal·lat més de 2.180 metres lineals. Aquestes passeres són més amples i tenen marcatge visual, amb una separació entre llistons mínima, i també compten amb plataformes laterals per poder deixar-hi la cadira de rodes o estar-s’hi. 

    Els accessos es complementen amb un nou element dissenyat per l’AMB: una plataforma ombrejada amb coberta de vímet trenat de 25 m2, de la qual s’ha fet la prova pilot a Castelldefels, i de la qual es preveu instal·lar 14 unitats més durant el 2023 als vuit municipis. Aquests elements milloraran l’estada a la platja de les persones amb diversitat funcional, mentre s’esperen per banyar-se o, simplement, mentre gaudeixen de les vistes en un lloc agradable i a cobert del sol.

    En total, la superfície de fusta adaptada s’eleva fins a uns 4.400 m2.

    En quant a les passeres, s’han continuat renovant les que havien arribat al final de la vida útil i les que han quedat malmeses pels temporals. En total, prop de 4.000 m lineals.

    Passeres accessibles
     

  • L’AMB ha instal·lat quatre àrees d’entrenament esportiu (Castelldefels, el Prat de Llobregat, Badalona i Sant Adrià de Besòs), que s’afegeixen i complementen l’oferta lúdica i d’oci de les platges metropolitanes. L’objectiu és potenciar les platges com a espais de salut i dotar l’espai públic d’elements beneficiosos per a la ciutadania. La inversió en aquests nous elements és d’uns 160.000 €. Es tracta d’estructures pensades per a les platges, d’alta qualitat, amb fonaments sense formigó, de baix impacte ambiental i movibles en cas de temporal.

    Zones d'entrenament

  • S’ha completat la instal·lació d’aparcabicicletes al 100 % dels accessos a les platges. Han entrat en servei 280 noves unitats instal·lades a l’entrada de 70 accessos, amb una capacitat total per a 560 bicicletes.

  • Es tracta d’equipaments d’educació ambiental que constitueixen espais d’aprenentatge a l’aire lliure que permeten tenir un contacte directe amb la natura urbana més propera i experimentar de primera mà diferents activitats de sensibilització ambiental.

    S’han incorporat tres mòduls a platges de Montgat, el Prat de Llobregat i Gavà per donar suport a les Jugatecambientals i facilitar les activitats d’aprenentatge a les platges.

  • S’ha continuat l’ampliació de serveis amb la instal·lació de sis nous lavabos i lavabos adaptats, un mòdul de primers auxilis i dos mòduls auxiliars, 3.000 m de nous abalisaments de sortida d’embarcacions, platges de gossos i zones protegides, adaptació de la senyalització a les necessitats informatives actuals i instal·lació de banderoles informatives en pluvials i rieres, entre d’altres. 

Millora de la biodiversitat

Publicat l’any 2018, el Pla de millora de la biodiversitat té com a principal objectiu establir línies estratègiques per afavorir la biodiversitat i augmentar el potencial educatiu dels parcs i les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre d’altres, aquest pla és una estratègia vertebradora en l’espai de les platges, ja que exigeix la convivència dels diferents usos a les platges i la coordinació de la gestió integral, actuacions de millora de les dunes, estratègies contra la regressió i activitats participatives, que són imprescindibles per traslladar a la ciutadania la importància dels ecosistemes costaners.

El Pla descriu i diagnostica la situació actual, proposa un conjunt d’actuacions i estableix unes línies estratègiques per millorar la biodiversitat a les platges i el potencial que tenen com a eines de valor educatiu, així com la participació ciutadana als parcs i les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona, tot conciliant-ho amb els respectius valors socials.

Paral·lelament, el Pla pot ser una eina de consulta per als tècnics municipals i altres administracions, centres educatius o públic general.

Gestió de la qualitat

Regressió de les platges

Les platges dels municipis metropolitans estan en regressió a causa dels efectes dels ports i d’altres infraestructures de la costa sobre la dinàmica litoral, així com de la manca d’aportació natural de sediments a la costa deguda a la urbanització del territori i als embassaments, entre d’altres. Durant els últims anys han patit les conseqüències de diferents temporals, que han provocat que diverses platges es trobin en un estat d’alta fragilitat o crític. Des del 2019, les platges de les Roques i Monsolís (Montgat), la de la Barca Maria (Badalona), la del Remolar (Viladecans) i totes les platges del Prat de Llobregat han quedat especialment afectades per la regressió.

L’administració metropolitana ha treballat per impulsar el Pla de resiliència de les platges metropolitanes, conjuntament amb les institucions competents, amb diferents propostes i solucions a mitjà termini per revertir la regressió de les platges i protegir el litoral metropolità. En aquest sentit, l’AMB va constituir, el desembre del 2021, les comissions tècniques de seguiment de la regressió del delta del Llobregat i del litoral nord, i ha portat a terme des del 2019 diferents estudis del litoral metropolità. Aquestes diagnosis van determinar, entre d’altres, que les platges del litoral metropolità nord han perdut entre 6 i 10 m d’amplada anuals des del 2017, que les platges del delta del Llobregat retrocediran més de 20 m en 30 anys, que hi ha un dèficit anual de 160.000 m3 de sorra o que existeixen barres submergides que protegeixen en part les platges.

Els estudis també han presentat propostes d’actuacions per ajudar a revertir la regressió:

  • Ampliació i millora del sistema de mesura mensual d’amplada de les platges metropolitanes.
  • Estudis previs per a l’estabilització de les platges de Gavà i Viladecans (2019).
  • Estudis previs per a l’estabilització de les platges de Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat (2021).
  • Anàlisi de la situació de transvasament de sorres i propostes de futur del port del Masnou (2022).
  • Estudis previs de la dinàmica litoral del sud metropolità (2022).
  • Proposta d’actuacions de millora i protecció de les platges del litoral nord metropolità (2022).
  • Primeres topobatimetries d’alta definició del litoral metropolità nord i del delta del Llobregat (2021-2022), coordinades per la secció de Cartografia de l’AMB.
  • Estudis d’evolució del volum de sorres (LIDAR), 2012-2017 i 2017-2022, en elaboració per part de la secció de Cartografia de l’AMB.

Litomet

Cartografia marina

Publicacions platges

Zones dunars

El projecte de millora i protecció de les dunes pretén millorar i reforçar dels sistemes dunars augmentant la resiliència de les platges davant de la manca de sediments i el canvi climàtic. La funció de protecció de la costa per part del sistema platja-duna té una gran importància i ofereix un valor ecosistèmic molt alt. Aquestes actuacions afavoreixen la biodiversitat, el paisatge i la conscienciació ciutadana.

Les actuacions més importants que s’han portat a terme des del 2019 han estat: plantació d’espècies pròpies d’aquests ecosistemes (més de 20.000 unitats), eliminació de vegetació invasora (més de 50.000 kg), adaptació dels tancaments de protecció al dinamisme i creixement propis de les dunes, millora de la senyalització, activitats participatives per part de famílies i escoles i altres activitats, que l’AMB i els ajuntaments promouen per divulgar la importància d’aquests sistemes. El sistema actual de gestió ambiental de les platges potencia i millora al llarg de tot l’any aquestes actuacions. La superfície de les zones dunars és de 580.934 m2 (2020) i 326.452 m2 als espais naturals protegits de la Ricarda?Ca l’Arana. En algunes zones, altres dunes han desaparegut a causa de la regressió.

A les platges de l’entorn de la desembocadura del Besòs s’estan duent a terme actuacions per crear zones protegides i promoure la millora de la biodiversitat, facilitant l’establiment de vegetació i la cria d’aus. Per exemple, s’han protegit 13.476 m2 de superfície de platja amb pal i corda.

  • El 2022, la recuperació i gestió de les dunes de les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona ha aconseguit el prestigiós guardó New European Bauhaus, concedit anualment per la Comissió Europea (CE) a un projecte de reconnexió amb la natura. Aquest premi, dotat amb 30.000 €, s’ha invertit en actuacions de millora de les dunes. Es tracta també d’un reconeixement a l’AMB, que actualment incorpora una perspectiva centrada en la regeneració de la natura, en la sostenibilitat i gestió integral de les platges, la participació ciutadana i la preocupació per la regressió i el canvi climàtic.

    Assoliment del guardó

    New European Bauhaus

  • Per avançar en el coneixement de la biodiversitat a través de la ciència ciutadana i en la millora de les platges, l’AMB va participar en la convocatòria d’aquest projecte, que va ser escollit per la UE per posar-lo en marxa. Està format per un grup multidisciplinari de 17 entitats pertanyents a 6 estats membres diferents de la UE, que inclou administracions, centres d’investigació, universitats, proveïdors de noves solucions de comunicacions, gestió de dades ambientals i capacitat per abordar reptes intersectorials crítics en relació amb la biodiversitat i el desplegament d’infraestructures d’energia, transport, agricultura i desenvolupament costaner.

    Al territori metropolità, l’objectiu és avaluar l’impacte de les actuacions i estratègies de gestió del litoral actuals i futures sobre la biodiversitat i els ecosistemes. Les zones dunars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona són més extenses després del procés de restauració i protecció dut a terme per l’AMB, i un dels grans reptes per abordar en el seguiment de les platges urbanes és que requereixen fluxos d’informació ambiental i de biodiversitat molt difícils i costosos d’obtenir. Aquest coneixement es planteja aconseguir amb el projecte, a través de la participació ciutadana. Amb aquesta informació es podran modular decisions sobre la gestió que requereixen informació relacionada amb la biodiversitat i l’estat de l’ecosistema costaner (dunes, platges, litoral i aigües poc profundes), per tal d’avaluar l’impacte de les accions i estratègies en marxa, i planificar-ne de futures.

    Aquests treballs es portaran a terme en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, centre amb gran experiència i coneixement del litoral.

    Aquest projecte ha començat el 2022, tindrà una durada de 36 mesos i està dotat amb 5.000.000 €, dels quals prop de 200.000 € corresponen a l’AMB.

    GUARDEN

Divulgació i promoció

Al llarg d’aquest mandat s’han consolidat els projectes que formen part del programa d’aprenentatge a la xarxa de parcs i platges metropolitans, Aprenem a la Xarxa. Es tracta d’un programa transversal dels serveis de parcs i platges que treballa per enfortir els vincles de la població amb aquests espais, donant-ne a conèixer els valors socioambientals i creant-hi espais de participació i aprenentatge.

El desplegament i consolidació de molts dels seus projectes, incipients en el mandat anterior, ha comportat un important creixement tant del nombre d’activitats com de la participació, que ha arribat a ser de més de 181.400 persones. 

La pandèmia de la covid-19 va comportar l’aturada total de les activitats als parcs i les platges. Un cop finalitzat el confinament, hi va haver un repunt de participació massiva motivat per la necessitat de fer activitats a l’aire lliure. Els programes d’activitats van suposar un gran recurs que donava resposta a aquesta demanda, tant en l’àmbit educatiu com en el del lleure, els caps de setmana.

Aprenem a la Xarxa

Els projectes que han format part de l'Aprenem a la Xarxa durant el mandat 2019-2023 són els següents:

  • Es continuen oferint activitats per descobrir els valors dels parcs i platges metropolitans, així com la importància que tenen per a les ciutats i la necessitat que hi ha de preservar-los. 

    • El projecte està consolidat: amb una assitència de més de 9.000 persones i més de 300 activitats (platges).
    • Fidelització del públic.
    • Integració en programacions culturals o ambientals municipals o comarcals, que han incorporat les propostes en les seves agendes i en esdeveniments.
    • Nous continguts relacionats amb la gestió de les platges, que han permès establir un vincle amb la població i sensibilitzar-la sobre aspectes com ara la tinença responsable de gossos, la gestió de la biodiversitat, la gestió d’espècies invasores als espais aquàtics i la gestió dels espais dunars i la seva biodiversitat.
    •  Noves activitats de participació multitudinària i simultània a totes les Jugatecambientals: Bioblitz Metropolità, Acció MET.
    • Noves Jugatecambientals a les platges: platja del Prat de Llobregat i a la platja del Remolar de Viladecans, on es fan activitats per dinamitzar el nou espai educatiu creat per l’Ajuntament.

    Jugatecambiental

  • Continuïtat de les programacions d’aquests espais de suport a les activitats educatives i lúdiques de caire ambiental que es fan als parcs, les platges i el seu entorn. Estan adreçades a escoles, famílies i públic en general. Les aules ofereixen una programació anual d’activitats, organitzada pels ajuntaments amb la col·laboració de l’AMB.

  • Convocatòria per a centres escolars i altres col·lectius per desenvolupar projectes d’aprenentatge servei, mitjançant els quals els participants es vinculen amb la promoció i conservació d'un parc o platja propers.

    Consolidació del projecte:

    • Bones dades d’assistència amb prop de 1.300 persones (platges).
    • Nombre de sol·licituds rebudes, un total de 36 projectes (platges).
    • Varietat de temes treballats: biodiversitat, patrimoni històric, tinença responsable de gossos, recuperació dels espais dunars (plantació d’espècies autòctones i retirada d’espècies invasores), seguiment de la biodiversitat, detecció de microplàstics a la sorra, regressió de les platges, etc.
    • Diversificació de metodologies: elaboració de materials gràfics i audiovisuals; plantacions; ciència ciutadana; dissenys d’itineraris ambientals; suport a la creació, el manteniment i el seguiment dels espais participatius i de biodiversitat de les platges, etc.

    Projectes participatius

  • Programació anual en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Cada any ha constat d’una seixantena d’activitats adreçades a tots els públics, que han posat en valor els parcs i platges metropolitans. 

    Una novetat d’aquest mandat és l’ampliació de la celebració de l’Acció Platges Met, una activitat participativa que posa en valor les platges metropolitanes com a espais de natura. Amb la celebració de la 5a edició, que destacava per l’obtenció del premi Bauhaus, s’han portat a terme activitats de responsabilitat social corporativa amb els ajuntaments de Viladecans, Castelldefels i Gavà, i personal d’Espai Públic de l’AMB, que s’han sumat a la ja tradicional activitat en família que es desenvolupa de manera simultània a tots els municipis del litoral metropolità, dins del cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans. 

    Cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans

  • Es tracta d’activitats relacionades amb la biodiversitat i els valors ambientals de les platges. S’adrecen a públic escolar, adult i familiar, així com a entitats i agrupacions d’educació en el lleure.

    S’inclouen dins del programa Compartim un Futur. Durant aquest mandat, s’ha portat a terme una revisió i millora dels protocols i continguts d’aquestes activitats.

    Compartim un Futur

  • Es tracta d’un projecte adreçat a les escoles i a altres centres educatius que se situen en l’entorn més immediat dels parcs o de les platges. L’AMB els ofereix suport tècnic, material i un espai participatiu perquè puguin aprofitar els valors educatius que aporten aquests espais, que, per la seva proximitat, presenten l’oportunitat de sortir i aprendre de la natura de manera continuada.

  • L’ús d’aquesta metodologia en els projectes educatius dels parcs i platges metropolitans s’ha incrementat. Ofereix nombrosos avantatges, ja que permet obtenir dades científiques i alhora aporta valors a la gent que hi participa. S’ha aplicat, entre d’altres, a:

    Bioblitz Metropolità

    Al maig continua celebrant-se anualment el Bioblitz Metropolità, que permet elaborar un cens de biodiversitat simultani a totes les Jugatecambientals dels parcs i platges metropolitans, amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Biològica. En els anys afectats per la pandèmia, aquest esdeveniment s’ha fet en versió en línia, amb fotografies enviades a través de les xarxes socials. En total, la participació ha estat de més de 2.400 persones, que han realitzat més de 3.000 observacions.

    Bioblitz Metropolità

    Visor de fauna

    Les dades obtingudes en totes les activitats de seguiment de la biodiversitat realitzades en qualsevol dels projectes es registren al Visor de fauna, una eina disponible a la web de parcs.

    Visor de fauna

    Observatori Metropolità de Papallones

    S’inicia a principis d’aquest mandat, en col·laboració amb el CREAF i l’IERMB i en el marc del Pla de millora de la biodiversitat. Té com a objectiu conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans, prenent com a cas d’estudi la presència de papallones diürnes relacionades amb els prats florits dels parcs i els espais dunars de les platges. El projecte es porta a terme amb voluntaris, actualment més de 80, que fan mostrejos regulars en transsectes d’estudi ubicats en 21 parcs i 4 platges.

    Observatori Metropolità de Papallones

  • Aquest projecte s’inicia l’any 2022. La Naturaula són equipaments d’educació ambiental als parcs i platges de la metròpolis, de gestió municipal amb el suport de l’AMB.

    Es tracta d’espais d’aprenentatge a l’aire lliure, en contacte amb la natura més propera. S’adrecen al públic general, als centres educatius i a les entitats del municipi. Es componen d’un mòdul de magatzem equipat amb mobiliari interior per guardar-hi material educatiu per fer activitats dirigides per professionals o de manera autònoma pels centres d’ensenyament, tant reglat com no. 

    El desenvolupament d’aquest programa tindrà lloc en el futur mandat, ja que actualment s’estan fent tots els tràmits necessaris en 20 parcs i 4 platges.

    Naturaula

Publicacions i xarxes socials

Per tal d’informar sobre les tasques, la gestió i les actuacions de l’AMB, i per posar a l’abast públic tota la informació generada, es duen a terme una sèrie d’accions, que també són importants per millorar i promoure el coneixement de les platges i sensibilitzar sobre el medi ambient i el canvi climàtic. L’equip de promoció de parcs i platges, en coordinació amb els departaments de l’AMB corresponents, ha fet difusió d'aquests programes i continguts, així com d'altres continguts relacionats amb els parcs i platges metropolitans. Així mateix, ha assistit a diversos congressos i jornades. 

 

Publicacions

S’han publicat diferents materials didàctics i de divulgació que donen suport a les activitats, com ara pòsters, díptics, guies, retallables i altres materials relacionats amb la biodiversitat. 

També s’han fet publicacions per explicar i fer seguiment dels espais de biodiversitat i participació dels parcs i les platges ja existents o que s’han construït durant el mandat: jardins de papallones i de plantes remeieres, hotels d’insectes i espais dunars. Per exemple, la "Guia per a la gestió dels prats florits dels parcs metropolitans", l’estudi "Biodiversitat i salut", els informes ornitològics elaborats a partir de les dades obtingudes amb el Visor de fauna o la "Guia de vegetació dunar de les platges metropolitanes".

Al web s’han publicat tots els informes sobre la regressió i dinàmica litoral, i propostes d’estabilització de les platges i el litoral. També el primer cens d’aus de les platges metropolitanes, així com diferents estudis de seguiment de papallones diürnes com a indicadores de biodiversitat.

Guia de vegetació dunar de les platges metropolitanes

Publicacions de platges

 

Congressos i jornades

Pel que fa a la participació activa en jornades i congressos, el Servei de Platges ha participat en jornades i congressos (15 en aquest període) en relació amb el canvi climàtic, el medi ambient i, en general, sobre les platges i el litoral. 

Per exemple, destaquen les participacions al Congrés Ecoplayas (Gestió adaptativa de les platges, 2019, i Pla de millora de la biodiversitat, 2022), la jornada tècnica de la Generalitat CADS: Un litoral al límit, criteris en la gestió adaptativa de platges (2021), o la jornada tècnica organitzada pel Departament de Territori de la Generalitat: Adaptació de la gestió integral de les platges al canvi climàtic (2020).

 

Xarxes socials

S'han desenvolupat les línies de comunicació següents:

  • Redacció de notícies i atenció a mitjans per explicar totes les novetats que tenen lloc a parcs i platges.
  • Butlletins mensuals, que en aquest mandant han arribat a 100, amb més de 8.000 subscriptors.
  • Publicacions diàries als perfils socials.

Butlletins

Twitter

Instagram