Parcs

La xarxa de parcs metropolitans està formada per 52 parcs, distribuïts en 34 municipis, amb una superfície total acumulada de 2.979.223 m2. Es tracta d’espais verds de diversos tipus i mides, que disposen d’equipaments al servei de la ciutadania.

El Servei de Parcs de l’AMB, d’acord amb els ajuntaments metropolitans i sobre la base dels convenis de col·laboració, gestiona el manteniment integral de la vegetació, el mobiliari, les instal·lacions, els paviments i els elements construïts presents als parcs. Aquesta gestió també inclou la promoció dels espais a través de la dinamització d’activitats i propostes educatives i la definició de les inversions necessàries en concepte de millores dels parcs. 

Infoparcs

Gestió

Des de la seva creació, la xarxa de parcs metropolitans continua creixent en superfície i ampliant l’abast en nombre de municipis metropolitans. Des de l’any 2019, aquesta xarxa ha augmentat, aproximadament, 120.000 m2, gràcies a l’ampliació de parcs que ja formaven part de la xarxa (el parc del Torrent de la Font i del turó de l’Enric, a Badalona; el parc del Calamot, a Gavà; el parc del Castell, a Castelldefels, i el parc del Masot, a Ripollet) i gràcies a la incorporació dels Jardins de la Font del Rector, a Sant Climent de Llobregat.

El pressupost destinat el 2023 a la gestió de la xarxa de parcs metropolitans és de 12,5 milions d’euros en concepte de manteniment i d’1,5 milions d’euros en concepte d’inversions.

L’element bàsic per gestionar el servei de manteniment integral de la xarxa de parcs metropolitans és el control de qualitat. El model que s’utilitza, pioner en la gestió d’espais verds públics, va ser implantat l’any 2000 i permet valorar constantment els resultats del servei en funció de l’estat de cadascun dels elements presents en un parc. Basant-se en els índex de qualitat assolits per cada parc, l’AMB avalua les mesures correctores o intervencions necessàries en cada cas per tal d’assegurar la millora contínua dels parcs.

Aquest doble sistema d’avaluació dels parcs, juntament amb diversos estudis i iniciatives dutes a terme en els darrers anys, ha permès assolir una notable millora del manteniment integral de parcs. Aquest servei manté una línia continuista, que dona prioritat a l’assoliment d’un nivell de qualitat correcte, la millora contínua dels parcs i el desenvolupament d’un servei ambientalment sostenible.

La pandèmia de covid-19 i l’impacte del canvi climàtic, amb freqüents episodis de temporals de pluja i vent o l’aplicació de mesures d’estalvi d’aigua per decret de sequera, han canviat la visió de molts ciutadans respecte als parcs metropolitans, que han passat a ser percebuts com a espais saludables i rics en biodiversitat, recursos d’aprenentatge i coneixement del medi, espais de reconnexió amb la natura i refugis climàtics dins la trama urbana.

Aquests esdeveniments han fet necessària la revisió i adaptació de la gestió dels parcs per tal de que siguin espais ambientalment sostenibles, d’oportunitat per a la millora de la biodiversitat urbana, i a la vegada accessibles i inclusius, que acullin diversos usos i cobreixin les demandes de la ciutadania.

Gestió i serveis

  • L’aplicació del control de qualitat facilita el compliment i la certificació del servei de gestió de parcs segons les normes UNE-EN-ISO 90001 i 14001 sobre sistemes de gestió de qualitat i medi ambient. 

    SIGQMA

  • L’AMB complementa l’autoavaluació de la qualitat dels parcs amb la realització d’enquestes a usuaris per saber quina percepció en tenen. Els resultats d’aquestes enquestes confirmen un grau de satisfacció alt i creixent dels usuaris, que hi posen una nota de 7,85 punts sobre 10 en la seva darrera edició, el 2021.

    Enquestes als usuaris

Actuacions

L’AMB, en col·laboració amb els ajuntaments metropolitans, ha dut a terme diverses actuacions amb l’objectiu de millorar els equipaments i serveis dels parcs i augmentar el grau d’accessibilitat i inclusivitat als espais d’activitat. Aquestes millores són clau per fer créixer l’afluència d’usuaris als parcs, promoure-hi activitats i posar en valor aquests espais verds de proximitat. 

  • A partir de l’aplicació del control de qualitat als parcs, dels resultats de les enquestes als usuaris i de diferents estudis, com ara l’estudi d’indicadors socioambientals, l’AMB ha fet diverses intervencions de millora dels equipaments i serveis presents al parc. Els objectius principals han estat cobrir les necessitats actuals dels usuaris i promoure, dinamitzar i fer créixer la vida social als parcs.

    S’ha dut a terme una revisió general del mobiliari bàsic present als parcs. Hi ha elements que s’han renovat o ampliat amb l’objectiu principal d’adaptar-los a les necessitats i usos del parc. Els criteris que s’han aplicat permeten optimitzar el manteniment d’aquests elements i reduir el nombre d’incidències que podrien generar molèsties als usuaris. Algunes iniciatives han estat:

    • Renovació de cadires i bancs, amb implantació de nous elements seleccionats amb criteris d’ergonomia, per reforçar o crear àrees d’estada als parcs.
    • Instal·lació de 10 contenidors d’alta capacitat a les àrees de pícnic, per millorar la gestió de residus associats a aquests espais dins dels parcs.
    • Instal·lació d’unes 500 unitats d’aparcabicicletes en accessos i zones d’equipaments dels parcs per promoure-hi la mobilitat sostenible.

    Un altre element de mobiliari imprescindible als parcs són els senyals, tant informatius com de contingut divulgatiu. En aquest cas, el Servei de Parcs no només ha assegurat la implantació o actualització de tots els senyals informatius necessaris, com ara els que estan associats a jocs infantils i elements esportius, sinó que també ha ampliat el catàleg de senyals incorporant-ne de divulgatius: hotels d’insectes, jardins de papallones i de plantes remeieres, refugis de biodiversitat, naturalització de làmines d’aigua o ocells, entre d’altres. En aquest darrer cas, s’han instal·lat 46 faristols divulgatius.

    També s’ha reforçat la presència d’equipaments per a la pràctica de diverses activitats als parcs: àrees de pícnic, àrees de jocs infantils, elements esportius i àrees d’esbarjo per a gossos. Les millores d’aquests equipaments de la xarxa de parcs metropolitans, de gran demanda i alta intensitat d’ús, han estat:

    • Àrees de pícnic: s’han creat o reforçat amb mobiliari un total de 6 àrees.
    • Àrees de jocs infantils: s’han revisat i adequat a la normativa totes les àrees de joc, i s’hi ha actualitzat la senyalització associada. També s’han ampliat o creat un total de 16 àrees de joc.
    • Equipaments esportius: s’han instal·lat més de 190 elements de fitness dinàmic, s’han creat 5 àrees d’entrenament o cal·listènia i s’han reforçat molts elements esportius, com ara porteries, cistelles de bàsquet i taules de ping-pong.
    • Àrees per a gossos: s’han ampliat i millorat diverses àrees per a gossos ja existents, com en el cas del parc de la Fontsanta (Sant Joan Despí), i s’han creat noves àrees, per exemple al parc de la Llacuna (Montcada i Reixac).

    Amb l’objectiu de potenciar els parcs com a espais d’aprenentatge, i per tal d’ampliar l’abast i l’oferta de les Jugatecambientals, l’AMB ha dissenyat els mòduls Naturaula. N’ha instal·lat un total de 18, els quals disposen de lavabo adaptat. La seva implantació als parcs ha anat acompanyada del reforç de mobiliari, taules i bancs per acollir les activitats que es fan a l’aire lliure. 

  • A partir del seguiment dels nivells de qualitat assolits pels parcs, de les sol·licituds dels diferents serveis municipals i de les demandes transmeses per part de la ciutadania, els serveis de gestió de parcs i platges de l’AMB avaluen i diagnostiquen les necessitats de cada parc metropolità. 

    Els projectes i obres que s’hi han dut a terme han comportat la millora de l’accessibilitat, de l’enllumenat, dels equipaments i dels serveis existents en diferents espais de la xarxa de parcs metropolitans.

    A banda de les obres de millora efectuades, l’AMB disposa de nous projectes per als parcs metropolitans, que preveu executar properament. En són exemples la construcció d’una aula ambiental al parc de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, i el futur parc metropolità de Can Coll, a Torrelles de Llobregat.

    També s’han redactat projectes FEDER de millora dels valors patrimonials de sis parcs històrics de la xarxa de parcs metropolitans: parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat), parc de Can Buxeres (l’Hospitalet de Llobregat), parc de les Aigües (Montcada i Reixac), parc de la Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern), parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) i parc de Can Solei i de Ca l’Arnús (Badalona). Alguns d’aquests projectes ja s’estan executant.

    Alguns dels principals projectes i obres ja realitzats han estat:

     

    Jocs inclusius al parc de les Planes (l’Hospitalet de Llobregat)


     

    El disseny d’aquest nou espai, que incorpora aspectes com la sostenibilitat i la màxima integració amb l’entorn, s’ha fet tenint en compte la perspectiva de la inclusió. L’objectiu principal és que tots els infants puguin gaudir d’aquesta zona lúdica, independentment de l’edat, el gènere i qualsevol tipus de discapacitat o limitació física. El disseny dels equipaments lúdics, la connectivitat entre les diferents zones, l’elecció del paviment de cautxú, la creació de zones d’estada i la plantació de nou arbrat incrementen l’accessibilitat per a la població. 

    Parc de les Planes

     

    Millora de l’accessibilitat al parc de Can Solei i de Ca l’Arnús (Badalona)

    La intervenció ha comportat: l’obertura d’un nou accés al parc des de l’avinguda de Navarra; la formalització d’un nou eix principal pavimentat d’accés que facilita la connexió amb l’aula d’educació ambiental; l’ordenació de la plataforma al costat de la Casa Arnús amb la creació d’àrees d’estada i parterres amb plantacions d’arbustos i arbres fruiters; la definició i pavimentació de rampes en recorreguts interiors del parc; l’obertura al públic de l’àmbit de la bassa definint-hi camins i parterres i recuperant-hi diversos elements construïts, i la millora de l’enllumenat dels eixos principals. 

    Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús

     

    Millora de l’accessibilitat al parc del Turonet (Cerdanyola del Vallès)

    A partir d’una primera fase d’intervenció, que va comportar l’ordenació d’una àrea de jocs infantils i un mirador a la part alta del parc, les darreres obres de millora de l’accessibilitat han servit per adequar diferents punts del parc. Són les següents: formalització de l’accés des del carrer Pizarro, millora de l’accés des de la ronda de Cerdanyola, ampliació de l’àrea destinada a activitats educatives, millora de l’accés des del carrer de Sagunt al mirador i millora d’una àrea de jocs existent. 

    Parc del Turonet

     

    Millora d’equipaments del parc de la Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat)

    Aquesta intervenció consta de dues actuacions en dos vessants: esportiu, amb la incorporació d’una pista de bàsquet normativa i taules de ping-pong, i lúdic i educatiu, amb la creació d’un espai per a la Jugatecambiental i una àrea de jocs infantils. Juntament amb la creació d’aquests espais, s’endrecen i es formalitzen eixos i punts de connexió interiors del parc.

    Parc de la Muntanyeta

     

    Millora d’equipaments del parc de la Torre-roja (Viladecans)

    Les actuacions efectuades han ampliat la diversitat d’usos del parc. S’hi han incorporat una pista de futbol sala de gespa artificial i dues pistes de bàsquet 3x3, i s’ha renovat l’àrea de jocs infantils, que s’ha fet més inclusiva. La proposta també ha tractat la millora de la connectivitat i l’accessibilitat mitjançant la pavimentació d’accessos i rampes i la definició d’un nou eix transversal, que serveix de transició entre la trama urbana i l’entorn natural. Una sèrie de nous parterres vegetals amb espècies seleccionades acompanya totes les actuacions per afavorir la biodiversitat.

    Parc de la Torre-roja

     

    Millora en l’accessibilitat i la il·luminació del parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès)

    La pavimentació de camins erosionats pel pas de persones, l’adequació dels accessos existents i la creació de nous accessos, així com el reforç visual dels eixos principals i altres espais determinats mitjançant la plantació d’arbustos, són els punts principals en la millora de l’accessibilitat del parc. Igualment, per tal d’afavorir la seguretat nocturna, s’ha dotat d’enllumenat els eixos principals i tots els accessos i equipaments.

    Parc del Bosc de Can Gorgs

     

    Millora global del parc de l’Ermita (Castellbisbal)

    La restauració del parc ha seguit tres línies estratègiques: la transformació paisatgística, l’ampliació d’usos i l’impuls de l’educació ambiental. Les actuacions més rellevants han estat la creació d’una nova àrea d’estada i mirador cap a les serres del voltant i el riu Llobregat, l’adequació de la nova pista de bàsquet i corfbol, la creació d’una nova àrea per a gossos, la implantació d’un mòdul de Naturaula per fer-hi activitats educatives, la definició de camins i pavimentació i la plantació de nou arbrat.

    Parc de l’Ermita

  • A banda de les obres de millora efectuades, l’AMB disposa de nous projectes per als parcs metropolitans, que preveu executar properament. En són exemples la construcció d’una aula ambiental al parc de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, i el futur parc metropolità de Can Coll, a Torrelles de Llobregat.

    També s’han redactat projectes FEDER de millora dels valors patrimonials de sis parcs històrics de la xarxa de parcs metropolitans: parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat), parc de Can Buxeres (l’Hospitalet de Llobregat), parc de les Aigües (Montcada i Reixac), parc de la Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern), parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) i parc de Can Solei i de Ca l’Arnús (Badalona). Alguns d’aquests projectes ja s’estan executant.
     

Millora de la biodiversitat

Publicat l’any 2018, el Pla de millora de la biodiversitat té com a principal objectiu establir línies estratègiques per afavorir la biodiversitat i augmentar el potencial educatiu dels parcs i les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona. El Pla descriu i diagnostica la situació actual i proposa un conjunt d’actuacions que pretenen millorar les estratègies, els programes i les eines vinculats a l’educació ambiental, a la ciència o a la participació ciutadana, i a la vegada millorar la qualitat ambiental dels parcs i el benestar de la ciutadania. 

En l’àmbit específic dels parcs, el Pla inclou 17 línies d’actuació per fomentar la biodiversitat. Destaquen les que han donat suport a la dinamització dels parcs i la creació de programes educatius i d’activitats.

Pla de millora de la biodiversitat

  • S’han instal·lat diverses estructures construïdes a partir de materials naturals, com fusta o pedra, que es convertiran en hàbitats idonis per a la proliferació de diferents espècies de fauna i flora.

    El juliol del 2019 es van crear refugis associats a diversos jardins de plantes remeieres o de papallones: al Parc Riu Llobregat (el Prat de Llobregat), al parc del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat) i al parc del Mil·lenari (Sant Just Desvern).

    El juliol del 2020 es van crear una trentena de refugis de biodiversitat, distribuïts per la xarxa de parcs metropolitans, basats en un procés d’economia circular en el qual es va reaprofitar la fusta dels arbres afectats pel temporal Gloria.

    Refugis de biodiversitat

  • Diversos parcs de la xarxa han acollit en algun dels seus espais interiors un jardí de papallones o de plantes remeieres, dissenyats pel servei tècnic de l’AMB en col·laboració amb els diferents ajuntaments, sobre la base d’un procés participatiu en què col·lectius locals han participat en la selecció de les espècies i en la plantació de l’acte inaugural.

    En els darrers anys s’han construït quatre jardins de papallones i cinc jardins de plantes remeieres. Actualment la xarxa de parcs metropolitans disposa d’un total de nou jardins de papallones i sis de plantes remeieres.

    Plantes remeieres

    Jardins de papallones

  • Les caixes niu i menjadores són estructures artificials que es col·loquen als arbres i que serveixen com a refugi, lloc de cria o aliment a l’avifauna. Amb la instal·lació d’aquests elements, ha augmentat la presència d’espècies d’aus als parcs, algunes de les quals estan protegides legalment a escala autonòmica i estatal o europea. A banda, també s’han instal·lat refugis per a ratpenats, els quals, junt amb els ocells insectívors, també són bons aliats en la lluita biològica contra plagues. Les estructures estan adaptades a cada espècie faunística. En finalitzar l’any 2022, la xarxa de parcs metropolitans disposa de:

    • 800 caixes niu per a ocells insectívors.
    • 100 menjadores per a ocells insectívors.
    • 180 caixes niu per a ratpenats.

  • L’AMB aposta per mantenir aquest tipus d’elements patrimonials històrics que esdevenen refugi de molts rèptils i alguns mamífers. Es tracta d’una tècnica que consisteix a travar pedres de manera que es trepitgin les unes amb les altres i consolidin un parament vertical permeable i amb cavitats. Sempre que ha estat possible, en funció del tipus d’espai, les intervencions que s’han dut a terme als parcs han mirat d’incorporar aquest element com a recurs per millora-hi la biodiversitat. Ha estat el cas de diversos jardins de papallones, de la zona forestal del parc del Castell (Castelldefels) o de la recuperació de murs de pedra al parc de l’Ermita del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló).


     

  • Els ecosistemes d’aigua dolça, com els estanys, les llacunes, els aiguamolls, etc., s’han vist amenaçats en els darrers segles a causa, entre altres motius, de la utilització del sòl per conrear o urbanitzar. Actualment, però, l’esforç per recuperar els estanys d’aigua dolça ha anat en augment i ha passat a ser una mesura de gestió positiva per a moltes espècies (invertebrats amb fases larvàries o adults que requereixen aigua, amfibis, ocells, etc.). El 2019 es va crear un estany d’aigua permanent al parc Nou (el Prat de Llobregat). 

  • Saber quines espècies viuen de manera temporal o permanent als parcs ens permet fer-ne classificacions segons la seva importància legal (marc normatiu europeu, espanyol o català) i el seu estatus de conservació (criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura aplicats a escala espanyola o catalana). A partir dels inventaris dels grups biològics escollits en funció de la rellevància (papallones diürnes, amfibis, ocells, etc.) es podran determinar els grups biològics o les espècies en les quals s’haurien de concentrar els esforços i les actuacions de conservació. Per aquest motiu, s’ha creat el Visor de fauna, que recull les observacions efectuades als parcs diferenciades per grups faunístics. 

    En els darrers anys s’ha portat a terme l’Observatori Metropolità de Papallones, un projecte de ciència ciutadana que es focalitza en el seguiment de papallones diürnes.

    D’altra banda, també s’han elaborat informes ornitològics de les espècies observades als parcs metropolitans.

    Observatori Metropolità de Papallones

    Observacions ornitològiques

  • El manteniment dels parcs és clau perquè puguin aportar multitud de beneficis. Els criteris aplicats poden ser tant un factor potenciador com un factor limitant per assolir aquest objectiu. Per això, la gestió d’aquests espais ha de basar-se en la sostenibilitat i el respecte per l’entorn, de manera que s’aconsegueixi fomentar la biodiversitat alhora que es garanteix un manteniment de qualitat.

    Algunes de les actuacions més destacades en el manteniment dels parcs urbans segons l’aplicació de criteris ambientals són:

    • Reducció o eliminació de productes fitosanitaris gràcies a la implantació de control biològic de plagues.
    • Optimització del consum d’aigua a través d’una gestió telemàtica de les instal·lacions d’aigua, tant de reg com de làmines ornamentals, i de la implantació d’espècies mediterrànies amb menys necessitats hídriques.
    • Aplicació d’una gestió diferenciada dels prats florits per tal de potenciar-ne els valors naturals com a element de suport de la biodiversitat adaptats als usos a parc. Arran d’aquesta gestió, s’ha elaborat la Guia de criteris de gestió dels prats florits.
    • Aprofitament de les restes vegetals resultants de la sega i la poda incorporant-les de manera directa al sòl, amb criteris d’economia circular.
    • Reducció del consum energètic mitjançant enllumenat de baix consum i sistemes d’il·luminació telegestionats.

    Guia per a la gestió dels prats florits


  •  

    El servei de manteniment integral de parcs elabora anualment una memòria de la gestió de la fauna exòtica dels parcs. El primer element objecte d’aquest memòria va ser el manteniment i control de les làmines d’aigua que han estat sotmeses a un procés de naturalització.

    Ara bé, l’any 2020 el Servei de Parcs va assumir un nou repte: dur a terme una prova pilot de gestió integrada de la població de cotorra argentina (Myiopsitta monachus) en tres parcs metropolitans: el de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat), el de Torreblanca (Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí) i el de Can Solei i de Ca l’Arnús (Badalona).

    La prova pilot es va considerar un èxit, perquè gracies a l’avaluació dels resultats obtinguts es va poder reduir aquesta població. Tant és així, que el Servei de Parcs, en coordinació amb els serveis municipals, ha incorporat tres parcs més a aquesta iniciativa: el del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès), el de Joan Oliver (Badia del Vallès) i el de la Torre-roja (Viladecans). 

Estudis

L’AMB ha elaborat diversos estudis que tenen els parcs com a element de suport. Els darrers estudis publicats, que estan associats a algunes de les línies de treball exposades.

  • Per tal de valorar el potencial dels parcs com a element integrat en la infraestructura verda urbana, aquest estudi permet avaluar l’estat dels parcs metropolitans i disposar de dades quantitatives per identificar-hi els punts forts i febles. L’any 2021 es va elaborar un segon recull i anàlisi d’aquestes dades. 

    Indicadors socioambientals

  • L’AMB, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ha elaborat 33 informes ornitològics que analitzen les espècies d’ocells observades als parcs i platges metropolitans durant el 2020.

    Informes ornitològics

  • L’estudi de les papallones és el principal indicador de l’"Anàlisi de la gestió sostenible dels prats florits", fet per l’AMB juntament amb el CREAF i l’IERMB. S’han estudiat les papallones diürnes perquè són espècies bioindicadores. El projecte és el punt de partida de l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS).

    Estudi participatiu d'observació de papallones

  • Un cop elaborat el Pla de millora de la biodiversitat, mentre es despleguen les seves línies de treball, s’elabora l’estudi Biodiversitat i salut amb l’objectiu principal de fer una recerca bibliogràfica i d’experiències que donin resposta a si l’augment de la biodiversitat afavoreix la salut de les persones.

    Biodiversitat i salut

Divulgació i promoció

Al llarg d’aquest mandat s’han consolidat els projectes que formen part del programa d’aprenentatge a la xarxa de parcs i platges metropolitans, Aprenem a la Xarxa. Es tracta d’un programa transversal dels serveis de parcs i platges que treballa per enfortir els vincles de la població amb aquests espais, donant-ne a conèixer els valors socioambientals i creant-hi espais de participació i aprenentatge.

El desplegament i consolidació de molts dels seus projectes, incipients en el mandat anterior, ha comportat un important creixement tant del nombre d’activitats com de la participació, que ha arribat a ser de més de 181.400 persones. 

La pandèmia de la covid-19 va comportar l’aturada total de les activitats als parcs i les platges. Un cop finalitzat el confinament, hi va haver un repunt de participació massiva motivat per la necessitat de fer activitats a l’aire lliure. Els programes d’activitats van suposar un gran recurs que donava resposta a aquesta demanda, tant en l’àmbit educatiu com en el del lleure, els caps de setmana.

Aprenem a la Xarxa

 

Els projectes que han format part de l'Aprenem a la Xarxa durant el mandat 2019-2023 són els següents:

  • Es continuen oferint activitats per descobrir els valors dels parcs i platges metropolitans, així com la importància que tenen per a les ciutats i la necessitat que hi ha de preservar-los. 

    • El projecte està consolidat amb prop de 110.000 persones i més de 3.000 activitats (parcs).
    • Fidelització del públic.
    • Integració en programacions culturals o ambientals municipals o comarcals, que han incorporat les propostes en les seves agendes i en esdeveniments com ara la Festa de la Mel de Viladecans, Va de Besòs (municipis del tram final del riu Besòs), Viu Montjuïc, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, la Festa del Medi Ambient del parc de Can Zam, la Festa del Badiu i la de l’Associació de Veïns del Torrent de la Font i del Turó de l’Enric de Badalona, la Festa Major d’Hivern de Sant Vicenç dels Horts, etc.
    • Nous continguts relacionats amb la gestió dels parcs i les platges, que han permès establir un vincle amb la població i sensibilitzar-la sobre aspectes com ara la tinença responsable de gossos, la gestió de la biodiversitat o la gestió d’espècies invasores als espais aquàtics.
    •  Noves activitats de participació multitudinària i simultània a totes les Jugatecambientals: Dia de les Papallones i Bioblitz Metropolità.
    • Noves Jugatecambientals als parcs següents: de la Costeta (Begues), de l’Ermita (Castellbisbal), de la Mariona (Molins de Rei), Jardins de la Font del Rector (Sant Climent de Llobregat).

    Jugatecambiental

  • Continuïtat de les programacions d’aquests espais de suport a les activitats educatives i lúdiques de caire ambiental que es fan als parcs, les platges i el seu entorn. Estan adreçades a escoles, famílies i públic en general. Les aules ofereixen una programació anual d’activitats, organitzada pels ajuntaments amb la col·laboració de l’AMB.

  • Convocatòria per a centres escolars i altres col·lectius per desenvolupar projectes d’aprenentatge servei, mitjançant els quals els participants es vinculen amb la promoció i conservació d’un parc o una platja propers.

    Consolidació del projecte:

    • Bones dades d’assistència amb més de 6.000 persones (parcs).
    • Nombre de sol·licituds rebudes un total de 158 projectes (parcs).
    • Varietat de temes treballats: biodiversitat, patrimoni històric, tinença responsable de gossos, seguiment de la biodiversitat, etc.
    • Diversificació de metodologies: elaboració de materials gràfics i audiovisuals; plantacions; ciència ciutadana; dissenys d’itineraris ambientals; construcció de caixes niu i menjadores; suport a la creació, el manteniment i el seguiment dels espais participatius i de biodiversitat dels parcs, com ara jardins de papallones i de plantes remeieres, hotels d’insectes o refugis de biodiversitat, entre d’altres.

    Projectes participatius

  • Programació anual en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Cada any ha constat d’una seixantena d’activitats adreçades a tots els públics, que han posat en valor els parcs i platges metropolitans. 

    Una novetat d’aquest mandat és l’ampliació de la celebració de l’Acció Platges Met, una activitat participativa que posa en valor les platges metropolitanes com a espais de natura. Amb la celebració de la 5a edició, que destacava per l’obtenció del premi Bauhaus, s’han portat a terme activitats de responsabilitat social corporativa amb els ajuntaments de Viladecans, Castelldefels i Gavà, i les persones que treballen al departament d’Espai Públic de l’AMB, que s’han sumat a la ja tradicional activitat en família que es desenvolupa de manera simultània a tots els municipis del litoral metropolità, dins del cicle d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans. 

    Cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans

  • Es tracta d’activitats relacionades amb la biodiversitat i els valors ambientals de les platges. S’adrecen a públic escolar, adult i familiar, així com a entitats i agrupacions d’educació en el lleure. S’inclouen dins del programa Compartim un Futur. Durant aquest mandat, s’ha portat a terme una revisió i millora dels protocols i continguts d’aquestes activitats, i se n’ha dissenyat una de nova sobre mobilitat sostenible i coneixement dels parcs metropolitans del sector del Besòs: Parcs i pedals al Besòs.

    Educació ambiental

  • Nou projecte educatiu, iniciat el 2020, consistent en la participació de la ciutadania en les reposicions de l’arbrat dels parcs metropolitans que duu a terme l’equip de vegetació del Servei de Parcs amb l’arribada del fred.

    A través de plantacions populars organitzades amb famílies, escoles i altres entitats, es reforcen els vincles de pertinença dels veïns i veïnes dels parcs metropolitans, que coneixen i s’involucren en accions de manteniment integral i formen part de manera activa d’una activitat de sensibilització.

    Arrela't

  • Es tracta d’un projecte adreçat a les escoles i a altres centres educatius que se situen en l’entorn més immediat dels parcs o de les platges. L’AMB els ofereix suport tècnic, material i un espai participatiu perquè puguin aprofitar els valors educatius que aporten aquests espais, que, per la seva proximitat, presenten l’oportunitat de sortir i aprendre de la natura de manera continuada.

  • L’ús d’aquesta metodologia en els projectes educatius dels parcs i les platges metropolitans s’ha incrementat. Ofereix nombrosos avantatges, ja que permet obtenir dades científiques i alhora aporta valors a la gent que hi participa. S’ha aplicat, entre d’altres, a:

    Bioblitz Metropolità

    Al maig continua celebrant-se anualment el Bioblitz Metropolità, que permet elaborar un cens de biodiversitat simultani a totes les Jugatecambientals dels parcs i les platges metropolitans, amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Biològica. En els anys afectats per la pandèmia, aquest esdeveniment s’ha fet en versió en línia, amb fotografies enviades a través de les xarxes socials. En total, la participació ha estat de més de 2.400 persones, que han realitzat més de 3.000 observacions.

    Bioblitz Metropolità

    Visor de fauna

    Les dades obtingudes en totes les activitats de seguiment de la biodiversitat realitzades en qualsevol dels projectes es registren al Visor de fauna, una eina disponible a la web de parcs.

    Visor de fauna

    Observatori Metropolità de Papallones

    S’inicia a principis d’aquest mandat, en col·laboració amb el CREAF i l’IERMB i en el marc del Pla de millora de la biodiversitat. Té com a objectiu conèixer la biodiversitat de la xarxa de parcs i platges metropolitans, prenent com a cas d’estudi la presència de papallones diürnes relacionades amb els prats florits dels parcs i els espais dunars de les platges. El projecte es porta a terme amb voluntaris, actualment més de 80, que fan mostrejos regulars en transsectes d’estudi ubicats en 21 parcs i 4 platges.

    Observatori Metropolità de Papallones

  • Aquest projecte s’inicia l’any 2022. La Naturaula són equipaments d’educació ambiental als parcs i les platges de la metròpolis, de gestió municipal amb el suport de l’AMB.

    Es tracta d’espais d’aprenentatge a l’aire lliure, en contacte amb la natura més propera. S’adrecen al públic general, als centres educatius i a les entitats del municipi. Es componen d’un mòdul de magatzem equipat amb mobiliari interior per guardar-hi material educatiu per fer activitats dirigides per professionals o de manera autònoma pels centres d’ensenyament, tant reglat com no. 

    El desenvolupament d’aquest programa tindrà lloc en el futur mandat, ja que actualment s’estan fent tots els tràmits necessaris en 20 parcs i 4 platges.

    Naturaula

Publicacions i xarxes socials

Per tal de difondre aquests programes i continguts, així com altres continguts relacionats amb els parcs i les platges metropolitans, l’equip de promoció de parcs i platges, en coordinació amb els departaments de l’AMB corresponents, ha elaborat diferents materials.

Publicacions

S’han publicat diferents materials didàctics i de divulgació que donen suport a les activitats, com ara pòsters, díptics, guies, retallables i altres materials relacionats amb la biodiversitat. 

També s’han fet publicacions per explicar i fer seguiment dels espais de biodiversitat i participació dels parcs i les platges ja existents o que s’han construït durant el mandat: jardins de papallones i de plantes remeieres, hotels d’insectes i espais dunars. Per exemple, la "Guia per a la gestió dels prats florits dels parcs metropolitans", l’estudi "Biodiversitat i salut", els informes ornitològics elaborats a partir de les dades obtingudes amb el Visor de fauna o la "Guia de vegetació dunar de les platges metropolitanes".

Publicacions de parcs

Xarxes socials

S'ha desenvolupat les línies de comunicació següents:

  • Redacció de notícies i atenció a mitjans per explicar totes les novetats que tenen lloc a parcs i platges.
  • Butlletins mensuals, que en aquest mandant han arribat a 100, amb més de 8.000 subscriptors.
  • Publicacions diàries als perfils socials.

Butlletins

Twitter

Instagram