Planificació estratègica

Planificació estratègica

Estratègia metropolitana

Per tal de complir la seva funció, l’Àrea de Planificació Estratègica (APE) promou la participació ciutadana i fomenta la col·laboració amb la quàdruple hèlix, formada per les diverses administracions, l’àmbit de la recerca, el sector productiu i el teixit social organitzat, i la ciutadania en general.
L’Àrea també compta amb una petita unitat de recerca dedicada a cartografiar processos metropolitans diversos, que ha creat una delimitació d’escala inframunicipal: els àmbits estadístics metropolitans (AEM).

Pla d’actuació metropolità (PAM)

Juntament amb l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, l’Àrea de Planificació Estratègica ha redactat el Pla d’actuació metropolità (PAM) de l’AMB. El PAM és un document que compila els objectius i les accions que es fixen totes les àrees de l’AMB per dur a terme durant el mandat de quatre anys. Així, poden programar on hauran de centrar els esforços i també comprovar el grau d’assoliment en cada moment. L’APE va tenir un paper rellevant en el procés d’informació i participació pública que es va fer abans de l’aprovació del PAM per part del Consell Metropolità.

PAM

Repositori del coneixement de l’AMB (RECAMB)

Per tal de desenvolupar les actuacions i l’acció de govern, l’AMB fa servir grans quantitats d’estudis sobre el territori metropolità, que genera mitjançant recerca interna, subcontractacions o bé conjuntament amb els seus ens col·laboradors, com ara l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Barcelona Regional (BR) o l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), entre d’altres. De vegades no és fàcil accedir a aquesta informació, de gran valor per a la recerca i el coneixement públic en general, ja que no està unificada entre les diverses àrees, no està completament publicada a la web ni està indexada en el seu conjunt.

La creació d’un repositori del coneixement global generat per l’AMB busca solucionar aquestes mancances i facilitar l’accés a estudis i dades a tot tipus d’agrupacions de recerca, incloent-hi les de la mateixa AMB i dels seus ens associats, i al públic en general. Per fer això, s’ha hagut d’analitzar la producció documental de l’AMB i investigar els suports tecnològics possibles per poder publicar a la web institucional el repositori documental, que actualment es troba en procés de desenvolupament.

Pla de resiliència de l’AMB

Una institució com l’Àrea Metropolitana de Barcelona no només ha de complir criteris de sostenibilitat, sinó que també ha de tenir una estratègia de resiliència. Diverses ciutats i àrees metropolitanes del món han format xarxes col·laboratives per tal de crear una metodologia de redacció de plans de resiliència. Al mandat 2019-2023, l’Àrea de Planificació Estratègica ha col·laborat amb l’IERMB per elaborar un estudi sobre les diferents xarxes existents amb l’objectiu de determinar l’abast del Pla en relació amb les competències de l’AMB i per decidir com abordar-lo metodològicament. Així mateix, en col·laboració amb l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, ha començat a fer contactes amb membres de les xarxes. D’altra banda, també ha iniciat la compilació de la informació necessària per redactar el Pla, amb estudis sobre diversos temes, com l’anàlisi de les dinàmiques costaneres.

Promoció de col·laboracions per a anàlisis estadístiques

L’Àrea de Planificació Estratègica ha garantit la continuïtat de diverses línies de col·laboració per seguir fent periòdicament anàlisis estadístiques sobre temes clau, molt consolidades i que ofereixen llargues sèries històriques. Per exemple, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), es manté l’Enquesta de condicions de vida, que s’ha fet, segons estàndards europeus, amb periodicitat biennal o triennal des dels anys vuitanta del segle passat. Amb els ajuntaments metropolitans i l’IERMB, també s’ha garantit la continuïtat de les enquestes de convivència i de victimització en l’àmbit metropolità. I entre altres seqüències històriques que es mantenen i que ofereixen dades en obert al públic, hi ha el sistema SIMBA d’indicadors socials i econòmics metropolitans de tot tipus, que manté l’IERMB. Aquest sistema evoluciona i està passant de proporcionar dades segons una delimitació municipal de 36 particions a oferir dades, sempre que és possible, segons la divisió metropolitana en 268 àmbits estadístics metropolitans (AEM).

SIMBA

Producció d’estudis sobre temes d’habitatge, mobilitat, espai públic i altres

En el camp de l’habitatge, s’ha promogut la investigació tant sobre l’accés a l’habitatge i el mercat immobiliari com sobre la implementació del dret a la ciutat. Així, s’ha fet recerca pròpia amb línies de treball com la de les centralitats metropolitanes, que han estat parcialment incorporades al Pla director urbanístic metropolità (PDUM), i s’ha col·laborat amb ens diversos com ara l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (que forma part de l’IERMB), la Fundació Catalunya-Europa, el PEMB (dins el marc del Pla Barcelona Demà) i l’Observatori DESC. En col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, s’han fet estudis de mapatge sobre mobilitat en relació amb el preu de l’habitatge, entre d’altres.