Àrea Metropolitana de Barcelona

S’ha caracteritzat per la consolidació de la implementació del model de cooperació de l’AMB i l’assoliment d’un impacte transformador en els territoris preferents, amb les accions següents: 

1. Establir relacions horitzontals i decolonials amb les institucions i entitats dels territoris on es treballa. 
2. Potenciar un treball participatiu amb els diversos actors de les urbs per garantir l’apropiació, la pertinença, l’impacte i la sostenibilitat de les transformacions urbanes. Els processos participatius permeten adequar les propostes transformadores als territoris i sumar coneixements, experiències i recursos. 
3. Treballar en una doble línia, de cooperació tècnica i d’implementació d’accions pilot (vinculades a la cooperació tècnica) que aportin innovació i aprenentatge en els territoris i en els actors involucrats. 

S’ha enfortit la cooperació tècnica amb la participació d’especialistes de l’AMB en governança, urbanisme, espai públic, habitatge, mobilitat, gestió de residus, acció climàtica, gestió del cicle de l’aigua, desenvolupament socioeconòmic i cooperació. En alguns projectes, la cooperació tècnica s’ha estès als ajuntaments metropolitans i entitats del territori amb coneixements específics, la qual cosa ha permès complementar i enriquir les accions proposades. Les transformacions significatives es perceben a mitjà termini, motiu pel qual la permanència en els territoris preferents i l’enfortiment de les seves capacitats ha fet possible assolir canvis significatius en diverses metròpolis de territoris empobrits. 

Durant el mandat, s’ha treballat a territoris urbans de la Mediterrània, de Mesoamèrica i d’Àfrica. 

Accions de cooperació directa a la Mediterrània

El 2015, l’AMB va assumir el compromís amb els refugiats a la Mediterrània el qual es va traduir en la implementació d’una estratègia específica de cooperació. En aquest mandat s’ha enfortit, adaptat als contextos i consolidat amb una doble mirada. 

Per un costat, es dona suport als països de la Mediterrània oriental que acullen persones. A Lesbos s’ha treballat amb el reciclatge de residus que es generen arran de les situacions de refugi i s’ha enfortit l’acollida en el territori. Al nord del Líban, país que ha acollit més d’1,2 milions de persones, el treball s’ha centrat en la gestió de residus sòlids, un dels grans reptes que viuen els municipis a causa del gran increment de població, i a Jordània s’hi ha treballat de manera puntual. 

Per un altre costat, s’ha implementat i consolidat el treball a Síria, el principal focus de desplaçament forçat a causa del conflicte bèl·lic iniciat el 2011. En aquest territori que actualment es troba en un context d’emergència i postemergència, s’ha contribuït a la zona d’Alep i al nord-est de Síria. Cal destacar especialment les accions executades al nord-est del país, vinculades a la gestió de residus sanitaris, on s’ha implementat un sistema que atén més de 40 hospitals i centres de salut de la regió i s’han posat en marxa tres infraestructures per a la gestió segura de residus sanitaris amb incineradores, trituradors de residus punxants i fosses per a residus orgànics. El 54,4 % dels recursos de cooperació directa han estat destinats a la Mediterrània i, d’aquests, el 71,15 % s’han adreçat a garantir els drets de les persones i la sostenibilitat ambiental a Síria. En aquests territoris, s’ha treballat especialment en la gestió de residus, però també en la gestió de l’aigua, l’enllumenat públic i l’energia solar i l’emergència humanitària.

Accions de cooperació directa a l’Àfrica

S’han desenvolupat i enfortit les línies de treball en dos territoris preferents: l’àrea metropolitana de Maputo (Moçambic) i la de Banjul (Gàmbia), i s’han dut a terme accions puntuals vinculades a la gestió de residus a Kampala (Uganda) i Rufisque (Senegal). A les àrees metropolitanes preferents, s’ha treballat sobre governança metropolitana per donar suport a processos de reflexió, formació i implementació d’accions de coordinació supramunicipal. A l’àrea metropolitana de Maputo s’ha consolidat l’estratègia de mobilitat i espai públic. La cooperació tècnica en governança, transport públic, espai públic, mobilitat i gènere ha estat primordial en aquest territori. A l’àrea metropolitana de Banjul s’ha consolidat el treball en els mercats i s’ha definit un model que inclou la gestió de residus i aigües, la utilització de l’energia solar i la gestió participativa d’aquestes infraestructures. 

Accions de cooperació directa a Mesoamèrica

A l’àrea metropolitana de San Salvador (COAMSS-OPAMSS) s’ha consolidat el model de rehabilitació d’espais públics per aconseguir espais segurs, equitatius, inclusius i sostenibles i s’ha donat continuïtat als intercanvis vinculats a polítiques públiques i governança metropolitana. Cal destacar el congrés internacional Metròpolis per la Governança celebrat a San Salvador (2022). 

Planta d’Amion, al nord del Líban. Projecte de gestió de residus amb l’ajuntament del municipi, conjuntament amb la Creu Roja Libanesa

Durant el període s’ha treballat amb els ajuntaments en tres línies. 

1. Cooperació coordinada, que enriqueix i enforteix la cooperació municipal, potencia la complementarietat i assoleix més impacte. Així mateix, promou la cooperació tècnica municipal i la mirada local-global metropolitana. S’ha treballat amb diversos municipis metropolitans amb projectes a l’àrea metropolitana de San Salvador i a Gàmbia. 
2. Cooperació tècnica municipal, vinculada a la metropolitana. S’han convidat ajuntaments a participar amb cooperació tècnica en alguns projectes impulsats per l’AMB. 
3. Programa d’Educació per la Ciutadania Global, amb el qual s’ha donat continuïtat al programa Tenim Drets Teixim Llibertats: els drets humans des del món local enguany dedicats als drets ambientals, l’emergència climàtica, la cultura de pau i el conflicte armat. Onze ajuntaments s’han vinculat al programa i s’han desenvolupat accions en organitzacions i col·lectius diversos: escoles, instituts i grups i associacions de joventut, de gent gran, de dones, així com entitats culturals i esportives. Durant la covid-19, la metodologia es va adaptar a un format digital. 

Projecte de cooperació coordinada al mercat municipal de Soyapango (àrea metropolitana de San Salvador)

S’ha mantingut la concertació amb institucions públiques del territori com l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (l’AMB forma part de la Comissió de Coordinació d’Ens Locals), la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, amb les quals s’han compartit reflexions i debats sobre polítiques públiques de cooperació, especialment en cooperació descentralitzada i accions locals-globals en relació amb la covid-19. Així mateix, s’ha continuat treballant amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (l’AMB forma part de la Junta Directiva) i s’han desenvolupat accions concretes com el programa Ciutats Defensores, en el qual participen diversos municipis metropolitans, l’impuls de la Comissió d’Acció Climàtica, on es potencia la reflexió sobre la cooperació en emergència climàtica, o el desenvolupament d’accions formatives i un projecte pilot a Comayagua (Hondures). 

A més, durant aquest període s’han definit i executat accions de cooperació amb MedCities i amb Metropolis. Per un costat, s’estan duent a terme dos projectes amb la xarxa MedCities: un a l’àrea metropolitana de Tunis focalitzat en estratègia metropolitana i gestió de residus, i un altre a Gabès destinat a la gestió de l’aigua. Ambdós compten amb la cooperació tècnica dels equips d’aigües, residus i espai públic de l’AMB. Per un altre costat, s’estan desenvolupant dos projectes amb socis de la xarxa Metropolis: un de dedicat a l’emergència climàtica i la gestió de l’aigua, a Bogotà i Mèxic, i un segon destinat a intercanviar, reflexionar i sistematitzar experiències i reptes sobre mobilitat a l’Àfrica. Per fer-ho s’ha constituït una xarxa de treball, l’AfricaMobility. Finalment, cal destacar el treball en xarxa que s’està duent a terme amb ajuntaments i metròpolis franceses i la Fundació Danielle Mitterrand a partir del programa Jasmins, per enfortir els vincles i les accions amb les institucions del nord-est de Síria. 

Maputo

Durant el mandat s’ha consolidat i s’ha estès la coordinació amb actors del territori metropolità amb expeiència relacionada amb els àmbits de l’AMB i s'han enfortit sinergies amb entitats especialitzades.

Cal destacar l’elaboració i la implementació d’accions de mobilitat a l’àrea metropolitana de San Salvador (amb la participació del Col·legi d’Enginyeria de Catalunya i la Plataforma pel Transport Públic-PTP), l’organització de la taula internacional en el congrés El Transport és Cosa de Dones (impulsat per la PTP), la realització de tallers en diverses universitats (UB i UPC) per reflexionar i difondre el treball de cooperació de l’AMB, i l’articulació d’aquests convenis amb institucions de recerca per aprofundir sobre contextos sociopolítics dels territoris on es duen a terme accions de cooperació, com per exemple el conflicte armat a Síria (IBEI i AUB).

D’altra banda, s’ha impulsat el programa Transforma, dirigit a escoles i centres formatius de disseny i enginyeria, als quals es convida a contribuir amb idees i dissenys en projectes de Lesbos i Gàmbia vinculats a la gestió de residus i a l’economia circular i solidària. 

També s’han creat sinergies amb ONG, tant a través de la convocatòria de subvencions per a projectes de cooperació i d’educació per a la ciutadania global (17 organitzacions subvencionades) com a través d’accions concretes de coordinació, com per exemple l’Oficina del Historiador de La Habana, la Xarxa Mediterrània de Dones Urbanistes o accions vinculades a la gestió d’espais verds. 

S’han subvencionat 17 projectes, el 56 % de cooperació internacional i el 44 % d’educació per a la ciutadania global. Els projectes subvencionats desenvolupen accions vinculades a les qüestions sectorials de l’AMB: el 12,76 % treballen en governança metropolitana, l’11,73 % en planificació territorial, equipaments, espais públics i espais oberts, el 10,61 % en mobilitat, el 13,27 % en el cicle de l’aigua, el 21,14 % en la gestió de residus, el 7,62 % en l’emergència climàtica i el 22,88 % en el refugi.