Informació i estudis territorials
Informació i estudis territorials
La informació de base és una eina fonamental per dur a terme qualsevol política o actuació territorial. El manteniment d’aquest coneixement necessari del territori requereix grans recursos humans, tècnics i econòmics. El Servei d’Informació i Estudis Territorials manté, d’una banda, un seguit de productes cartogràfics de base, d’escala molt detallada, amb l’objectiu de descriure físicament el territori, i, de l’altra, un conjunt d’informació geogràfica temàtica molt valuosa, com el mapa refós de planejament i el mapa d’usos del sòl.
Partint d’aquestes dues fonts d’informació i d’altres bases de dades, de fonts diverses, que amplien el coneixement del territori des de punts de vista més sectorials (com ara socioeconòmic o mediambiental), l’AMB elabora múltiples estudis que analitzen la realitat metropolitana des de punts de vista molt diferents, sempre amb l’objectiu de posar a disposició dels planificadors i gestors del territori eines bàsiques per dur a terme les polítiques i actuacions territorials.
Cartografia
El principal projecte cartogràfic que lidera l’AMB és el mapa topogràfic metropolità 3D d’escala 1:1000 (MTM-1M).
Durant aquest mandat s’han fet diversos vols per mantenir aquesta base cartogràfica actualitzada i també s’ha completat la cobertura territorial del 100 % de l’àmbit metropolità (àmbit urbà i rural). És la primera vegada a la història que es disposa de cartografia oficial de gran escala (1:1.000) de tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
Una de les millores més importants que s’ha introduït en el flux de treball de l’actualització de la cartografia 1:1.000 ha estat substituir la revisió de camp convencional per la incorporació de la tecnologia Mobile Mapping. Aquesta aposta tecnològica permet millorar la precisió del MTM-1M i recollir elements que originàriament no s’incloïen, a més d’esdevenir per si mateix un producte de molta utilitat per al món local.
-
Model 3D i altres productes
Per posar en valor la component 3D de la cartografia del MTM-1M s’han elaborat diferents productes cartogràfics que cobreixen les necessitats reals dels usuaris que necessiten treballar en entorns tridimensionals. En aquest sentit, s’ha publicat al Geoportal de Cartografia el model 3D del territori (simplificat i realista).
A més de distribuir aquest producte en els formats que cobreixen les necessitats dels usuaris que treballen en entorns CAD, GIS, realitat virtual i impressió 3D, també s’han treballat especialment els formats per a entorns BIM. En aquest sentit, s’ha generat el format IFC (format d’intercanvi estàndard), que permet integrar la cartografia del mapa topogràfic metropolità 1:1.000 com a base cartogràfica de l’entorn dels projectes BIM.
Durant el 2020 s’ha dut a terme un vol fotogramètric per obtenir la primera ortofotografia d’escala 1:1.000 (10 cm/píxel) que cobreix de manera contínua el territori metropolità.
Per cobrir la necessitat dels usuaris de disposar de l’espai públic segmentat en polígons, durant el 2022 s’ha elaborat una primera versió d’una nova Base cartogràfica de l’espai públic metropolità, que recull els polígons de voreres i calçades. Aquesta base permetrà fer diferents estudis i establir indicadors d’aquests espais per conèixer, per exemple, l’espai dedicat al vianant envers els vehicles. També s’ha tingut en compte aquesta base en l’elaboració de mapes estratègics de soroll, definició de grafs de vianants, etc.
Durant el 2022 també s’ha fet un vol LiDAR sobre el conjunt del territori metropolità, que permet disposar d’un núvol de punts 3D de molta densitat (15-20 punts/m2). A més, aquest núvol de punts està classificat de manera que cadascun dels punts informa de la classe a la qual pertany (terreny, vegetació, edificació, etc.).
-
Monitoratge del litoral i batimetries
L’any 2022 s’ha elaborat una ortofotografia de molt alta resolució (3 cm/píxel) de totes les platges metropolitanes, que servirà de base per elaborar la cartografia temàtica de precisió d’aquest àmbit. Com que el vol s’ha fet durant la temporada alta d’estiu, a més de recollir tot el mobiliari propi per donar un bon servei als banyistes també servirà per continuar millorant l’aplicació de recompte d’usuaris aplicant tècniques d’intel·ligència artificial.
El monitoratge del litoral metropolità és fonamental per planificar una bona gestió i manteniment de les platges metropolitanes, així com per estudiar noves estratègies per afrontar els efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, l’AMB ha apostat per obrir una nova línia de producció cartogràfica pel que fa a l’elaboració de la cartografia marina de la franja litoral metropolitana.
El mes de maig del 2020, l’AMB va dur a terme la seva primera campanya batimètrica a la franja nord del litoral metropolità (Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat). El 2021 va continuar elaborant la cartografia topobatimètrica d’aquest àmbit nord, ampliant-ne l’abast fins al port del Masnou, i durant el 2022 s’ha completat la cartografia marina de l’àmbit litoral metropolità sud (des de Port Ginesta fins a la desembocadura del riu Llobregat).
També durant aquest mandat, l’AMB ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per mostrar les dades batimètriques de les platges del seu municipi al Geoportal de Cartografia de l’AMB, amb l’objectiu de disposar d’una cartografia marina completa del conjunt de les platges metropolitanes.
-
Plataforma SmartAMB i difusió
Plataforma SmartAMB
S’incorporen tres noves funcions a la secció de Cartografia de la plataforma SmartAMB, que permetran millorar la gestió en matèria cartogràfica i oferir més bon servei als ajuntaments metropolitans:
- Descàrrega massiva de conjunts d’informació geogràfica.
- Actualització discreta del mapa topogràfic metropolità 1:1.000.
- Actualització descentralitzada de la Guia de carrers metropolitana.
Es posarà en funcionament durant el primer trimestre del 2023.
Aquestes són les principals accions de comunicació i jornades en què s’ha participat des de la vessant cartogràfica durant el mandat:
La primera va ser amb l’empresa ESRI España, que va escollir l’AMB com l’Administració pública més rellevant pel que fa a la gestió de projectes cartogràfics amb GIS. Es va fer una acció de comunicació especial per a la conferència d’usuaris ESRI del 2021.
El 2022 l’Ajuntament de Madrid va convidar experts de l’AMB a participar a la taula rodona “Innovació en la producció cartogràfica” dins de les IV Jornadas de Geodatos del Ayuntamiento de Madrid.
Xarxes socials
Durant el mes de maig del 2020, en plena pandèmia, es va apostar per tenir presència a les xarxes socials i apropar-se més als col·lectius professionals i a la ciutadania, que en aquell moment feien un ús més intens del món digital i en concret de les xarxes socials, com Instagram, Twitter i LinkedIn.
Aquesta presència ha afavorit la comunicació amb l’exterior i el coneixement de l’activitat principal que es duu a terme en matèria cartogràfica a l’AMB.
- El 2022 l’Ajuntament de Madrid va convidar experts de l’AMB a participar a la taula rodona “Innovació en la producció cartogràfica” dins de les IV Jornadas de Geodatos del Ayuntamiento de Madrid.
Informació urbanística
El mapa refós del planejament és una de les eines que l’AMB ofereix per tal de consultar les determinacions gràfiques del planejament urbanístic vigent dels 36 municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Tant en aquest quadrienni com en l’anterior s’ha fet un esforç per incloure-hi encara més informació i millorar-la. A la base de dades dels sectors de planejament s’ha incorporat nova informació de l’estat actual d’aquests sectors, que permet conèixer el grau de desenvolupament real i el nombre d’habitatges construïts. Pel que fa a les qualificacions urbanístiques, s’ha continuat afegint més informació de detall, com en el cas dels equipaments, de manera que avui és possible dur a terme explotacions de dades sobre el sostre, l’ocupació, la titularitat o els usos previstos pel planejament.
Durant aquest mandat s’han preparat les bases tecnològiques per a la renovació del Geoportal de Planejament, que es durà a terme durant l’any 2023. Aquesta renovació permetrà visualitzar les millores esmentades i altres novetats, com les diferents servituds que provoquen les infraestructures, el contingut relacionat amb el planejament territorial sectorial i director o la transcripció dels diferents plans especials d’usos.
La voluntat d’incorporar cada cop més informació al mapa refós obliga a agilitzar i incrementar l’eficiència en els mètodes d’actualització i manteniment de la informació. Durant aquest quadrienni s’han seguit desenvolupant nou programari de suport i nous mecanismes de verificació, per reduir encara més el temps de processament i la probabilitat d’errors en el producte. Així mateix, s’ha migrat bona part del contingut a la base de dades corporativa de l’AMB, fet que permet fer més eficient la gestió del contingut perquè facilita el procés de publicació de les actualitzacions i permet implementar eines de supervisió de les edicions.
Més enllà del mapa refós de planejament, durant aquest mandat ha calgut elaborar, preveure el manteniment i dissenyar eines de visualització d’altres bases de dades de caràcter urbanístic que permeten dotar de contingut i fer el seguiment del futur Pla director urbanístic metropolità. Entre d’altres, destaquen la base de dades d’equipaments i d’espais socials urbans de l’AMB, la base de dades de sostre edificat, les bases de dades d’elements patrimonials i també la base de dades d’informació urbanística de les urbanitzacions del territori metropolità.
Estudis territorials
Durant aquest mandat s’han continuat mantenint i ampliant les línies de treball de la Secció d’Estudis Territorials (SET) amb l’objectiu de subministrar els elements d’informació i d’anàlisi en matèria demogràfica, econòmica i territorial que són necessaris per a les tasques de l’ADPU, especialment per al Pla director urbanístic metropolità, i també per a altres departaments o organismes de l’Administració metropolitana.
En aquest sentit, s’han mantingut les tasques vinculades a l’elaboració i millora de les bases de dades estadístiques i geogràfiques i l’elaboració d’estudis, informes i dossiers sobre la situació i evolució de la població, l’economia i el territori metropolità.
Cal destacar les línies de treball vinculades a l’aparició de noves fonts estadístiques i geogràfiques, així com les tasques dutes a terme relacionades amb les situacions excepcionals viscudes durant el mandat (pandèmia de la covid-19), i altres feines específiques concebudes i promogudes per la SET des de l’origen.
En l’àmbit demogràfic i social, s’han mantingut els treballs preexistents i se n’han afegit de nous vinculats als riscos, les desigualtats i les vulnerabilitats socials. Destaquen les feines sobre les llars ateses per Càritas Diocesana a l’àrea metropolitana de Barcelona i sobre la desigualtat i la vulnerabilitat social a Barcelona i el seu entorn metropolità, que inclouen l’elaboració de l’índex de vulnerabilitat social (IVS). Respecte de la pandèmia de la covid-19, s’han elaborat dos treballs en què, d’una banda, s’analitzen els factors de risc i vulnerabilitat de la població metropolitana associats a aquesta malaltia i altres situacions de risc i, de l’altra, la situació vacunal i l’impacte de la cinquena onada. En relació amb les migracions intermunicipals, s’ha elaborat una nova anàlisi per al període 2016-2020 i s’està preparant un número de la publicació “Quaderns PDU metropolità”, que tractarà sobre aquests moviments de canvi de residència en els darrers vint anys. En l’estudi sobre la cistella bàsica metropolitana s’han tractat les qüestions del cost, l’esforç i la inflació d’aquesta cistella sobre la població metropolitana l’any 2022.
Estudi sobre desigualtat i vulnerabilitat social
Les aportacions de la SET en matèria demogràfica s’han presentat als congressos internacionals de l’Associació Espanyola de Demografia Històrica dels anys 2019 i 2022. Quant a l’elaboració de bases cartogràfiques per a l’anàlisi de dades demogràfiques, cal destacar que la SET ha creat la base d’agrupacions censals de l’AMB, que ha estat adoptada per l’IDESCAT i estesa a tot Catalunya com a base de referència per a la creació de l’índex socioeconòmic territorial.
Pel que fa a les qüestions relacionades amb l’economia, s’han continuat elaborant els estudis previs sobre l’afiliació a la seguretat social i noves contractacions, els informes semestrals sobre l’evolució de l’atur o els informes anuals sobre habitatge. Se n’han afegit de nous aprofitant la publicació de noves dades estadístiques, com la de declarants de l’IRPF, la de les característiques de la renda a l’AMB, la dels habitatges turístics o la dels índexs de referència del preu del lloguer.
Pel que fa a l’àmbit territorial, s’ha continuat treballant en l’elaboració del mapa d’usos del sòl del territori metropolità de Barcelona de l’any 2016. S’ha completat el territori dels 36 municipis de l’AMB i es continua treballant en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.
Tots els treballs que elabora la SET estan disponibles a: