Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest apartat destaquen, entre altres accions dutes a terme, l’elaboració de les "Directrius per a les actuacions de l’AMB en el tram metropolità i entorn associat al riu Llobregat", així com els estudis d’aprofundiment en relació amb els valors ecològics, socials i paisatgístics del riu. Aquests estudis contribuiran a l’establiment de criteris per al futur model del riu Llobregat.

La biodiversitat al tram metropolità del riu Llobregat

Per mantenir els valors ecològics i paisatgístics al tram metropolità del Llobregat és important conèixer la situació actual de la biodiversitat per tal d’evitar o pal·liar les accions que poden fer-la disminuir, fomentar les accions que poden fer-la augmentar, i conèixer i detectar les zones de més valor per a la biodiversitat. El coneixement de la distribució d’espècies bioindicadores, com són els amfibis o les papallones, a més de donar-nos dades de biodiversitat, també ens permet avaluar la qualitat ambiental d’aquest entorn.

Amb això, l’objectiu bàsic és identificar quins són els principals espais d’interès per a la biodiversitat, tant per la seva abundància, importància estratègica i sinergies amb l’entorn com per la seva situació crítica, i plantejar mesures per millorar les eines de gestió i potenciar la diversitat present.

La connectivitat ecològica al tram metropolità del riu Llobregat

L’àmbit del riu Llobregat té un paper molt rellevant pel que fa a la connectivitat metropolitana, ja que, a causa de la intensa urbanització de la costa metropolitana, és una de les poques zones que permet certa permeabilitat en sentit litoral-interior. Alhora, també té un paper molt rellevant en la connectivitat transversal, perquè permet la connexió de les muntanyes d’Ordal amb la serra de Collserola.

Tenint en compte aquest fet i l’anàlisi de la biodiversitat al Llobregat, s’ha estudiat la connectivitat ecològica del tram baix del riu amb un enfocament integral, que se centra menys en la protecció d’espais i més en la millora dels processos que asseguren la funcionalitat dels ecosistemes, tot plegat amb l’objectiu de garantir els fluxos amb la resta del territori i dels espais naturals metropolitans.

Propostes de vegetació a l’àmbit metropolità del riu Llobregat

La vegetació és molt rellevant en la configuració del territori del riu i en el foment de les seves dinàmiques naturals, alhora que dota d’identitat i millora la qualitat i l’experiència de l’espai fluvial. A més, és un element clau en la construcció de la metròpolis verda des de la visió de l’AMB de la infraestructura verda metropolitana.

Aquestes circumstàncies fan necessari un estudi de la vegetació implementada al tram metropolità del riu Llobregat. L’estudi pretén definir criteris i recomanacions per a futures plantacions, així com plantejar noves solucions per provar-les. L’objectiu últim d’aquest estudi, emmarcat dins del projecte europeu LIFE UrbanGreeningPlans, és potenciar els serveis ecosistèmics que ofereix el riu, tot preservant els valors ecològics i paisatgístics de l’espai. 

Ús social de l’àmbit metropolità del riu Llobregat

En relació amb l’ús social, de manera similar a altres espais clau de la infraestructura verda metropolitana, com les platges i la xarxa de parcs metropolitans, l’AMB fa un seguiment de la freqüentació de l’espai. L’estudi s’emmarca dins la recuperació socioambiental del riu Llobregat i compta amb el suport de l’IERMB i dels municipis metropolitans de l’àmbit del riu. Combina l’ús d’ecocomptadors, comptatges manuals i enquestes. Es tracta d’una línia de treball iniciada el 2018 i que ha de tenir continuïtat en els pròxims anys.

Directrius per a les actuacions de l’AMB en el tram metropolità i entorn associat al riu Llobregat

L’objecte d’aquest document és establir unes directrius per a les actuacions que, en el marc de la recuperació ecològica i social del riu, l’AMB duu a terme en el tram metropolità i l’entorn associat al riu Llobregat. La mateixa naturalesa de l’espai fluvial demana una aproximació global. Hi ha diversos motius que fonamenten aquesta afirmació, especialment la continuïtat lineal del riu, la necessitat d’una visió sistèmica i gestió conjunta del territori, i la voluntat de projectar i apropar aquest paisatge, en tota la seva dimensió, a la ciutadania. Així, aquestes directrius han de facilitar la planificació, el disseny, l’execució i el manteniment de les diverses actuacions.

Els paisatges naturals i urbans no s’han de considerar com dues realitats separades, sinó com a dos àmbits sinèrgics i complementaris. Es tracta d’uns actius que han d’interaccionar per tal que el territori metropolità es consolidi com un espai d’ús social o un centre econòmic amb una qualitat paisatgística i ambiental que sigui capaç de captar les millors oportunitats. Un centre d’activitat que permeti conservar i augmentar els espais públics metropolitans que fomenten la qualitat de vida de les persones, la salut i l’equitat social. 

Amb aquest objectiu, dins del Pla metropolità d’inversions, es desenvolupa el Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG), dotat amb 15 milions d’euros en la convocatòria 2016-2019, i amb 8,4 milions en la convocatòria 2020-2023. En el present mandat conviuen ambdues convocatòries segons els diferents graus d’execució i complexitat de les actuacions.

Durant el període 2019-2023, s’han integrat en el PSG un total de 60 actuacions, agrupades en els conceptes següents:

• Actuacions en espais fluvials dels rius Llobregat, Besòs, Ripoll i Sec.
• Actuacions de recuperació de zones degradades.
• Actuacions d’integració d’infraestructures.
• Actuacions en projectes de gestió forestal.

Totes aquestes actuacions estan definides en l’àmbit de 29 municipis metropolitans. La metodologia per a la implantació del PSG es basa en el procés següent:

• Obertura d’un procés de participació municipal en què els ajuntaments plantegen les seves propostes d’acord amb la idea i els objectius del Programa.
• Anàlisi de les propostes per part d’una Comissió Directora que selecciona els que encaixen més bé dins de la lògica metropolitana per a la gestió del sistema d’espais oberts metropolitans, d’acord amb els criteris establerts per aquesta Comissió Directora.
• Selecció de les propostes objecte de projectes executius redactats, aprovats, licitats i executats per part de l’AMB, amb convenis de cofinançament amb els ajuntaments i l’AMB.
• Redacció dels projectes executius, licitació i gestió de les obres per part de l’AMB i recepció per part dels municipis on s’ubiquin.

Dins d’aquest pla d’inversions, s’han portat a terme múltiples tasques de l’àmbit de Territori i Administració, incloses al Pla d’actuació metropolità (PAM) 2019-2023.

Destaquen les relacionades amb la línia d’intervenció 5, de coordinació de plans, programes i projectes d’abast metropolità, en què l’objectiu 5.1 és vertebrar el territori mitjançant el desenvolupament de projectes d’abast metropolità i amb una marcada funcionalitat municipal.

O amb la línia d’intervenció 6, de preservació d’espais naturals i lliures, en què l’objectiu 6.1 és preservar i mantenir les infraestructures naturals metropolitanes i l’objectiu 6.2 és donar una consideració especial a la planificació dels espais lliures territorials que defineixen els grans parcs naturals i agraris.

Com a exemples concrets de les actuacions d’aquest programa durant el mandat 2019-2023, cal destacar els següents:

• La recuperació socioambiental del camí del marge dret del riu Llobregat, a Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, i al marge esquerre, a Molins de Rei i Sant Joan Despí.
• La creació d’una zona refugi de biodiversitat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet.

A més, altres actuacions dins del PSG són:

• Passarel·la sobre el riu Ripoll a l’espai fluvial de Barberà del Vallès.
• Creació de passos fluvials, un sobre el riu Ripoll i un sobre el riu Sec, a Ripollet.
• Parc de la Costeta (fases I i II) i diverses actuacions d’integració d’infraestructures viàries i millora de la connectivitat a l’entorn de la variant de Begues, així com la integració de l’espai fluvial de la riera de can Figueres en la confluència amb el camí Ral a Begues.
• Millora de l’entorn sota l’AP-7 al riu Sec, a Cerdanyola del Vallès.
• Arranjament de l’avinguda de la Ribera al Parc Fluvial del Besòs, a Montcada i Reixac.
• Arranjament del tram baix de la riera d’en Font de Montgat.
• Urbanització del connector urbà entre el Parc de Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat, al Papiol.
• Ordenació del camí de la Bunyola i l’adequació de l’entorn del pont de Nelson Mandela, al marge dret del Riu Llobregat, al Prat de Llobregat.
• Regulació de l’accés motoritzat entre l’àrea de pícnic i el torrent de Pegueres, a Castellbisbal.
• Arranjament del camí de Sant Jaume, al Papiol.
• Recuperació de l’entorn fluvial al terme municipal de Sant Andreu de la Barca.
• Parc metropolità dels Jardins de la Font del Rector a Sant Climent de Llobregat.
• Millores paisatgístiques als àmbits del pícnic, al bosc de ribera i al camí de la Moixeta, a Sant Joan Despí.
• Millora funcional i paisatgística dels accessos a les platges de la Pineda i de la Murtra de Viladecans.
• Aprofitament de l’excedent d’aigües freàtiques al riu Besòs, a Sant Adrià de Besòs.

L’AMB intervé en la gestió de l’espai fluvial del Llobregat des del 2006 i se centra en el manteniment de les plantacions existents, així com dels camins principals, amb un pressupost en aquest mandat de 750.000 €, aproximadament. D’aquesta manera, el riu ha deixat de ser un espai periurbà marginal per convertir-se en un espai estructurador de la metròpolis, que rep més de 3 milions de visitants l’any.

Durant el període 2019-2023, s’han incorporat mitjançant diferents convenis algunes de les actuacions de manteniment executades. Així, aquestes actuacions entren a formar part de la xarxa de camins fluvials, que suma més de 30 km al llarg del riu Llobregat i que va configurant el concepte d’infraestructura verda metropolitana.

Aquestes actuacions es completen amb accions de sensibilització entre la ciutadania mitjançant l’edició de publicacions i materials didàctics, i també amb l’organització, en col·laboració amb els municipis, d’activitats d’educació i gaudi ambiental.

El Servei d’Infraestructura Verda, amb el suport de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, ha estat gestionant directament els projectes següents en l’àmbit del riu Llobregat.

LIFE UrbanGreeningPlans (LIFE)

Projecte pretén facilitar la implementació de mecanismes innovadors per augmentar la presència global de verd i contribuir, així, a la nova Estratègia de la UE de lluita contra el canvi climàtic, l’Estratègia de la UE sobre infraestructures verdes del 2013 i l’Estratègia forestal de la UE del 2013, entre d’altres.

LIFE UrbanGreeningPlans (LIFE)

CLEARING HOUSE (Horizon 2020)

Liderat per l’organització internacional European Forest Institut (EFI), i amb més de 26 socis repartits en 10 ciutats i àrees metropolitanes europees i xineses, el projecte CLEARING HOUSE té l’objectiu de fer recerca en el desenvolupament de ciutats més resilients davant del canvi climàtic, prioritzant els boscos urbans com a solucions basades en la natura.

CLEARING HOUSE (Horizon 2020)