Àrea Metropolitana de Barcelona

Durant el mandat, s’han emès recomanacions sobre les situacions declarades al qüestionari de prevenció de conflictes d’interessos del Codi ètic i de conducta de l’AMB i les entitats vinculades (d’ara endavant, Codi ètic).

Codi ètic i de conducta

Les recomanacions deriven, d’una banda, de les funcions assignades a la Secció de Codi Ètic i Registre de Grups d’Interès, consistents a: (a) elaborar recomanacions per garantir el compliment del Codi esmentat i impulsar les mesures per resoldre les incidències que es derivin del seu possible incompliment, i (b) recopilar i analitzar els qüestionaris per a la prevenció de conflictes d’interessos, detectar l’existència de possibles conflictes d’interessos i proposar les mesures que corresponguin per prevenir-los.

I deriven també, d’altra banda, de la regulació prevista al Codi ètic, que estableix que l’Agència de Transparència és l’òrgan de garantia de l’aplicació del Codi i que s’ha de mantenir una actitud col·laboradora pel que fa al seguiment de les recomanacions que s’efectuïn en matèria de transparència i bon govern. 

Les recomanacions contenen un estudi aprofundit, des d’un punt de vista tècnic especialitzat, en el qual s’analitza la influència que pot tenir la situació declarada en l’objectivitat de les funcions assignades al càrrec que fa la declaració d’interessos. Es valora el risc per a la integritat institucional tenint en compte l’interès declarat. 

Les recomanacions aspiren a l’exhaustivitat i responen als objectius següents:

1. Estudi de la situació individual en cada cas.
2. Estudi de les funcions del càrrec (subjecte obligat).
3. Estudi de la situació declarada (segona ocupació, vincle de parentiu, etc.).
4. Valoració del risc per a la integritat institucional (coherència amb els deures del Codi ètic).
5. Valoració de l’impacte institucional de les mesures proposades (ponderació).
6. Proposta de mesures mitigadores del risc, si n’hi ha.
7. Elevació al Consell Assessor de Transparència Metropolitana per al seu coneixement i, si escau, avaluació.

En alguns casos, s’ha considerat raonable recomanar la publicitat de la situació com a mesura preventiva, garantint absolutament l’anonimat. No es pot identificar qui ha fet la declaració ni tampoc quines són les situacions declarades. 

Les mesures de transparència i publicitat constitueixen una eina de detecció d’interessos, sigui en forma de publicitat activa, en forma de dret d’accés o en forma de publicitat als diaris oficials. La transparència, en general, vol complir els valors de la rendició de comptes, de la reparació de la confiança pública o de la dissuasió d’incompliments, entre d’altres.

Les mesures de transparència actuen com un instrument més a fi de garantir la imparcialitat dels servidors públics, a manera d’eina preventiva de detecció de riscos davant de qualsevol conflicte d’interessos. Així, mentre que les declaracions d’interessos del Codi ètic que analitza i custodia l’Agència constitueixen el deure formal dels subjectes obligats pel Codi ètic, les recomanacions posteriors i, per tant, les mesures de publicitat i transparència recomanades són una responsabilitat de l’ens o de l’organisme públic que les custodia, és a dir, l’Agència de Transparència, que coneix la informació i ha de vetllar perquè aquesta informació, en cas de ser considerada un conflicte d’interessos, es gestioni de la millor manera possible.
 

Durant aquest mandat s'ha dut a terme el desplegament de l'aplicació SERGI. Es tracta d'una aplicació per al seguiment de les relacions amb grups d’interès que respon al mandat de l’article 55.1.c) de la Llei 19/2014, segons el qual s’han de fer públiques les agendes dels alts càrrecs i del personal directiu a l’efecte de la publicitat del registre de grups d’interès. 

Addicionalment, el Codi ètic de l’AMB estableix al seu punt 2.3 que s’ha de donar compte de l’agenda pública en relació amb els grups d’interès. Durant el mandat, s’ha impulsat el disseny i la posada en marxa d’una aplicació informàtica i una instrucció per al seguiment, la fiscalització i el control de les relacions amb els grups d’interès de l’AMB i les entitats vinculades. El seguiment de la informació gestionada en la relació amb els grups d’interès es fa des de l’Agència i la informació resultant es publica al Portal de Transparència, garantint la protecció de dades personals i l’actualització periòdica.

De la mateixa manera, també s’ha elaborat un manual per als usuaris i s’han fet sessions de formació per a grups i individuals quan així s’ha sol·licitat.

Durant l’any 2021, es va avaluar l’ús de l’eina per part del personal directiu de l’AMB i es va enviar un qüestionari amb les preguntes següents: 

• Creieu que heu incorporat totes les reunions que heu mantingut amb grups d’interès des que vau rebre la formació?
• Si no ho heu fet, ens podeu indicar el motiu? (Falta de temps, oblit, considerar que no són reunions pròpies de SERGI.)
• En alguna de les reunions que heu fet hi ha hagut altres directius o personal tècnic?
• Quantes reunions, de mitjana, teniu amb externs durant un mes?

La resposta va ser poc participativa, amb la qual cosa no es va poder iniciar cap línia d’actuació relacionada. Ara bé, es van oferir sessions de formació a totes aquelles persones que consideraven que no tenien prou coneixement del funcionament de l’eina. 

D’altra banda, s’ha treballat intensament en la detecció de les incidències informàtiques de l’aplicació. Entre altres millores, s’ha simplificat el procés d’inscripció de reunions a fi d’ajustar el formulari a la realitat del dia a dia de les persones que inscriuen la reunió. També s’ha creat un sistema d’extracció automatitzada de dades, amb l’objectiu de controlar exhaustivament les dates de les reunions i les seves publicacions. Finalment, es preveu que, tan bon punt estigui preparat el nou Portal de Transparència, l’exportació de les reunions validades sigui automàtica, amb la qual cosa la publicitat de les reunions serà més acurada en el temps amb la seva celebració i les dades es podran explorar i filtrar mitjançant un cercador. 

El Consell Metropolità de data 28 de gener del 2020 va acordar la creació de la bústia ètica com a eina d’integritat institucional, que té la finalitat primordial de detectar possibles males pràctiques, o conflictes d’interessos, tal com recomanen les institucions especialitzades, però també té la finalitat d’enfortir la integritat metropolitana a través de l’oferiment d’un canal segur de comunicacions de les queixes o les denúncies produïdes.

Aquest instrument respon al que estableix la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió, la qual preveu la protecció equilibrada i efectiva dels alertadors i considera que, en determinades àrees de política de la Unió, la comissió d’infraccions pot causar un dany greu a l’interès públic, ja que pot crear un risc significatiu en el benestar social. La posició dels alertadors s’ha de protegir davant de possibles represàlies directes i indirectes i la canalització de les queixes s’ha d’establir amb procediments segurs que facilitin també la protecció i l’honor de les persones afectades per les alertes.

La Directiva fa una aposta per l’ús dels canals interns, ja que considera que, si aquests canals estan a l’abast dels treballadors i treballadores, es pot esperar que funcionin raonablement. Es requereix que el canal que es creï garanteixi la confidencialitat de la identitat del comunicant i que pugui fer una alerta per escrit a través d’una bústia. 

La Directiva se centra en la necessitat que les autoritats competents estableixin i utilitzin canals de fàcil accés que siguin segurs i garanteixin la confidencialitat per rebre i tractar la informació proporcionada per l’alertador sobre presumptes infraccions i que permetin l’emmagatzemament de la informació perquè, en el futur, es puguin fer noves investigacions. S’estableixen uns principis bàsics: tota la informació relativa a les denúncies ha de ser transparent, fàcilment comprensible i fiable, amb l’objectiu principal de promoure-les i no obstaculitzar-les. Cal disposar de procediments de protecció adequats per al tractament de les denúncies i per a la protecció de les dades.

S’estableixen uns principis bàsics: tota la informació relativa a les denúncies ha de ser transparent, fàcilment comprensible i fiable, amb l’objectiu principal de promoure-les i no obstaculitzar-les. Cal disposar de procediments de protecció adequats per al tractament de les denúncies i per a la protecció de les dades.

La bústia de l’AMB es configura a imatge d’altres bústies de prestigi preexistents a l’Estat espanyol, especialment la de l’Ajuntament de Barcelona, pionera en la seva configuració i usabilitat i creada juntament amb X-Net, amb qui s’ha fet una formació especialitzada adreçada al personal de TIC de l’AMB i al personal de l’Agència. 

La consolidació d’aquest instrument i la normativa europea exigeixen que es protegeixi el denunciant i s’evitin situacions d’assetjament professional o social. Alhora, però, també cal protegir els servidors públics de la corporació en el desenvolupament legítim de les seves funcions o tasques. Cal evitar que la bústia ètica esdevingui un mitjà per dirimir conflictes o cometre atacs personals. Es preveuen mecanismes per assegurar la indemnitat de la persona que fa la comunicació i, també, es reconeixen un seguit de drets a les persones a les quals s’atribueix una conducta que no s’ajusta a les regles ètiques. Per aquestes raons, juntament amb l’eina informàtica que assegura els requisits de la bústia, es va crear, mitjançant una comissió d’estudi integrada per la Gerència, la Secretaria, l’Assessoria Jurídica, l’Agència de Transparència, la Presidència i la Vicepresidència Executiva, un Reglament de funcionament que, en el moment de tancar aquesta memòria, està sotmès al tràmit d’informació pública preceptiu. 

El Reglament crea un mecanisme garantista tant per al denunciant com per al denunciat. A tal efecte, es garanteix l’anonimat de l’alertador amb un sistema informàtic que elimina qualsevol possibilitat d’identificar l’origen de la denúncia. Per part del denunciat, es garanteix la confidencialitat, la celeritat i la contradicció en tot el procediment. Així mateix, la institució té l’obligació de detectar les denúncies falses i mitigar o reparar els danys causats mitjançant l’exercici de les accions legals pertinents, al marge que l’afectat pugui dur a terme les actuacions legals que consideri convenients.

El Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer del 2021, pel qual s’estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, planteja de manera detallada uns requisits de sistemes d’integritat efectiva, avaluables en el temps i dissenyats en el marc de les organitzacions. A l’efecte de complir-los, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública va aprovar dues ordres ministerials per regular el sistema de gestió dels fons previstos en el Pla de recuperació, transformació i resiliència, els fons Next Generation (NGEU) finançats per la Unió Europea. Aquests fons tenen com a objectiu mitigar els impactes de la pandèmia covid-19, així com transformar la societat en diversos aspectes. 

En aquest context, l’Agència va proposar a l’AMB, juntament amb altres serveis, un pla antifrau basat en la separació de les funcions de gestió i de control dels fons, el qual preveia un mecanisme d’alertes vermelles i, també, un mecanisme de gestió dels conflictes d’interessos. 

El Pla antifrau definitiu es va aprovar el mes d’abril del 2022 i consta de quatre documents: 

1. El Pla de mesures antifrau de l’AMB per a la gestió dels fons, que té l’objectiu d’identificar els riscos per a la integritat institucional en totes les fases de la gestió del fons i en els diferents serveis implicats i ha de servir de marc de referència d’execució dels fons. El Pla parteix d’una concepció metodològica que permet un control efectiu i una rendició de comptes que inclogui tota la cadena de formulació de projectes, contractació i execució. 
2. El Pla de control i gestió del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que descriu com l’AMB donarà resposta als requisits del MRR. Així mateix, determina uns controls addicionals i proporcionals aplicables exclusivament als projectes vinculats al finançament del MRR. 
3. La Declaració del Consell Metropolità per la integritat i la tolerància zero amb el frau i la corrupció en la gestió dels fons, que considera que és imprescindible conscienciar a tothom qui acompleix funcions públiques sobre el problema de la corrupció, sobre les seves causes i efectes, i, alhora, augmentar la transparència i disminuir les situacions de discrecionalitat, si escau. La gestió dels conflictes d’interessos és prioritària, motiu pel qual calen mecanismes de control i canals de denúncia eficaços que permetin detectar ràpidament les irregularitats. L’objectiu és consolidar una política integral que tingui com a nucli la integritat en totes les fases de l’activitat pública metropolitana. Per tot això, l’AMB manifesta la voluntat de reforçar tots els mecanismes de bon govern, transparència i informació de què ja disposa o té previst implementar a curt termini, en el marc d’una política de tolerància zero amb el frau i la corrupció, i es compromet a mantenir els estàndards més elevats de qualitat jurídica, ètica i moral i a desplegar les mesures idònies contra el frau i la corrupció.
4. El Codi ètic del personal que gestiona els fons, en el qual es fa referència als drets i els deures recollits als articles 52-54 de l’EBEP. 

L’actuació 2.2.6 del PAM proposa desplegar el programa Demèter per a la transparència en la igualtat de gènere com a instrument per a la innovació en el bon govern metropolità, per complir els seus objectius, incorporar la dimensió de gènere en la recollida de dades i fomentar el diagnòstic dels factors que suposen un obstacle per a l’equitat de tracte i d’oportunitats.

Des del principi, una de les accions del bon govern és aconseguir l’equilibri d’igualtat entre gèneres i, amb el programa Demèter, es proposa aconseguir els objectius següents:

• Incorporar la dimensió de gènere en totes les dades, fomentant la transparència en la visualització i l’accés a les dades i reforçant els principis de legalitat, equitat i promoció de la igualtat.
• Fomentar el diagnòstic dels factors que estan sent un obstacle en la igualtat en l’accés de les dones als càrrecs directius, aplicant la metodologia del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (Guia pràctica de diagnosi d’igualtat de dones i homes a empreses i organitzacions). 
• Publicar i difondre els resultats del diagnòstic sobre la igualtat entre dones i homes.
• Elaborar instruments i impulsar la formació per a la promoció continuada de la igualtat d’oportunitats.
• Establir mesures efectives de protecció davant l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Amb data 30 de desembre del 2022, des dels inicis de la implantació del programa, 22 dels 36 ajuntaments metropolitans s’hi han adherit. Aquests ajuntaments són Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Montgat, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Torrelles de Llobregat. Destaquem l’adhesió al programa durant l’any 2021 de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, que va inaugurar la CIBA, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista. 

Cal ressaltar també que el Consell Metropolità, en data 27 de juliol del 2021, va aprovar dues normatives internes destinades a aconseguir una organització sense desequilibris ni desigualtats que puguin generar discriminacions, de manera directa o indirecta, per raó de gènere entre el seu personal.

El programa Demèter incorpora els canvis normatius i legislatius més recents, com ara la Llei 17/2020, de 22 de desembre, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, alhora que s’alinea amb l’objectiu de desenvolupament sostenible número 5 de les Nacions Unides ("Igualtat de gènere"). El protocol vetlla per un entorn laboral on les persones, independentment del seu sexe i la seva orientació sexual, identitat i expressió de gènere, respectin mútuament la seva integritat i dignitat. Així, estableix els mecanismes de prevenció, protecció i resposta en cas d’assetjament, assegura una comunicació àgil dels casos denunciats i garanteix en tot moment la seguretat i la confidencialitat de les persones afectades. La igualtat és un dels principis fundacionals de l’Administració metropolitana i el pla inicial ja incloïa mesures per detectar casos d’assetjament per raó de sexe, així com polítiques per facilitar la conciliació laboral, personal i familiar, i també una pràctica retributiva igualitària.

El protocol per prevenir, detectar i actuar en situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe i orientació sexual o identitat i expressió de gènere a l’entorn laboral, és un pla d’acció més específic, per garantir que qualsevol persona que treballi a l’AMB estigui protegida davant d’un cas de violència de gènere, sigui del tipus que sigui.

De la mateixa manera, el 8 de març de 2021, l’Agència de Transparència va emetre una recomanació per anar consolidant la igualtat de gènere a l’àrea metropolitana, mitjançant un grup de treball desenvolupat durant el 2020, integrat per diversos responsables de l’àmbit publicoprivat, centrat a identificar les resistències i proposar mesures correctores.

L’any 2022, l’Agència ha tornat a contactar amb els municipis metropolitans adherits al programa, amb l’objectiu de valorar l’evolució del grau d’implantació d’aquest programa. 
 

Programa Demèter

Recomanació sobre igualtat entre homes i dones