Presidència
Presidència
La pandèmia de la covid-19 ha posat de manifest algunes mancances, però també ha accelerat projectes de modernització. L’estratègia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat mantenir el compromís de construir una metròpolis per a tota la ciutadania, una ciutat integradora i que vetlla pels béns comuns.
La cooperació entre els municipis i la governança de les diferents àrees de treball han estat els eixos per assolir la consolidació d’aquesta institució i la seva projecció col·laborativa cap al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona. Per aquest motiu s’han dut a terme grans acords i una important coordinació amb les diverses institucions i amb els agents econòmics i socials.
Per fer front a aquestes necessitats, s’han establert les línies d’actuació següents:
- Millora de la governança i coordinació socioinstitucional
- Consolidació de la cultura del bon govern aprofundint en el model de govern obert
- Estratègia de l’amiant
La relació amb els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona és un eix central de la governança d’aquesta administració i requereix una coordinació, tant interna com externa, que té com a principi orientador la cooperació amb les institucions que actuen en el nostre territori i amb les quals compartim problemes, projectes i iniciatives per millorar la qualitat de vida de la població metropolitana.
L’Àrea de Presidència ha vetllat especialment per facilitar aquesta cooperació del conjunt de les àrees i ha assumit alguns reptes transversals, com en el cas de la progressiva supressió de l’amiant, ja que té una gran importància per a la qualitat del medi ambient. Així mateix, en l’àmbit dels organismes estatals competents, l’Àrea de Presidència ha participat en el disseny i l’execució de les millores i les modificacions de les grans infraestructures, com ara el port i l’aeroport, o n’ha fet el seguiment.
Governança metropolitana
Les àrees metropolitanes requereixen un govern més flexible, eficient i democràtic, i és per aquest motiu que la governança metropolitana és una qüestió cada cop més recurrent en l’agenda política, on cal una visió compartida entre tots els agents implicats.
En els darrers dos anys, atesa la situació d’inestabilitat tant econòmica com social produïda per la covid-19, imprevista en el moment de formular el Pla d’actuació metropolità (PAM) al principi del mandat 2019-2023, des d’aquesta àrea s’ha posat l’accent a fomentar la recuperació econòmica, les polítiques socials i les millores en les infraestructures. En aquest sentit s’han establert mecanismes de col·laboració amb diverses institucions per estudiar els escenaris del desenvolupament i formes de gestió futures de l’àmbit metropolità i les seves relacions amb la regió metropolitana, mitjançant l’anàlisi comparativa de l’evolució d’altres àmbits metropolitans per als diferents objectius del PAM.
Incrementar les relacions amb el teixit social organitzat i altres administracions
Durant aquest mandat s’han potenciat les relacions i la coordinació entre l’AMB i les institucions i entitats de la regió metropolitana a través del projecte Arc Metropolità, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), mitjançant la posada en marxa de grups de treball específics. A partir del segon semestre del 2020, el PEMB va obrir un procés participatiu per elaborar l’estratègia de la Barcelona metropolitana del 2030, el procés anomenat Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030, on s’han posat en relleu les diferents visions sobre la metròpolis i el reptes de futur comuns a tota la regió metropolitana.
Durant l’any 2022 el PEMB va organitzar jornades divulgatives i estudis sobre temes d’actualitat i interès general sobre governança metropolitana i problemàtiques socials i ambientals en col·laboració amb entitats especialitzades amb l’objectiu d’extreure’n els principals reptes de futur que configuren el Compromís Metropolità 2030.
Fruit d’aquest treball, es van definir vuit missions:
- Economia innovadora i inclusiva
- Nivells de renda suficients
- Emergència ambiental i climàtica
- Mobilitat sostenible i segura
- Alimentació saludable
- Cohesió territorial
- Habitatge adequat
- Vitalitat cultural
Davant de la situació inèdita produïda arran de la pandèmia de la covid-19 l’any 2020, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va respondre als efectes tant econòmics com socials que van sorgir.
Un primer pas va ser l’impuls del Consell d’Alcaldes com un espai per reflexionar sobre noves estratègies i actuacions compartides pel que fa als efectes de la covid-19 en l’àmbit metropolità i fomentar una relació constant entre els ajuntaments. Seguidament es van crear dos plans amb dotació econòmica per poder fer front a la crisi.
Pla ApropAMB, dotat amb un fons de 16.600.000 €, dona suport als ajuntaments per dur a terme actuacions amb la finalitat recuperar el teixit social i econòmic.
Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA), dotat amb una inversió de 110 milions d’euros, pretén promoure tant la transició ecològica i energètica com el reforç de polítiques de mobilitat urbana sostenible mitjançant projectes compartits entre els ajuntaments i l’AMB.
Finalment, s’ha participat activament en el disseny i l’execució de les millores i modificacions de les grans infraestructures relatives a competències de l’Estat que afecten el territori metropolità. S’han impulsat les negociacions pertinents en qüestions com el port de Barcelona, el corredor mediterrani i altres actuacions previstes en aquest àmbit de grans infraestructures com les següents:
- Visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a l’aeroport de Barcelona-El Prat Josep Tarradellas el mes de setembre del 2021
- Tasques per convertir la llera del riu Besòs en un refugi de biodiversitat
- Inici del soterrament ferroviari Sant Feliu Llobregat
- Inici del soterrament ferroviari Montcada i Reixac
Millorar la coordinació en les polítiques transversals
Per poder atendre d’una manera global i integradora els drets dels ciutadans i donar una resposta més ajustada a les seves necessitats s’han desplegat una sèrie de mecanismes de consens tant interns com amb la resta d’administracions públiques, especialment les locals, en matèria de seguiment dels temes vinculats a la covid-19.
Per poder coordinar les activitats en procés d’implantació es destaquen:
- Constitució de la Comissió de Coordinació d’Estratègies per a l’habitatge metropolità i incorporació de les noves polítiques encaminades a disminuir els efectes de la covid-19.
- Ponència de coordinació dels plans i programes metropolitans i integració d’aspectes relacionats amb les polítiques relacionades amb la covid-19.
Estratègia de l’amiant
L’erradicació de l’amiant és un repte que requereix la implicació de totes les administracions públiques i sectors socioeconòmics, perquè afecta directament les persones i la salut, les infraestructures, els equipaments tant públics com privats i el medi ambient, entre d’altres.
S’ha elaborat un sistema d’eines i protocols de gestió per a treballs amb amiant (SEPGTA) juntament amb altres institucions encaminat a l’erradicació i el tractament dels materials que continguin amiant dins de l’àmbit territorial metropolità, així com el seguiment de les diferents iniciatives de l’AMB, organismes associats i altres administracions per detectar i erradicar l’amiant.
Determinar l’abast dels riscos associats a l’amiant
Mentre s’està pendent dels avenços que es puguin produir en el PNEAC (Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya), després de la sessió de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya (CEAC) del 18 de febrer del 2022 es va trametre a tots els ajuntaments metropolitans un esborrany del Plec de prescripcions tècniques per a la contractació de serveis d’inspecció d’amiant en béns immobles i mobles, elaborat en el marc de la comissió tècnica Desamiant-Cat.
L’objecte d’aquest Plec és unificar els criteris de solvència per a professionals o empreses que es contractin per a la inspecció d’amiant. També inclou uns paràmetres comuns que determinen com s’han d’executar les inspeccions i els informes resultants. Aquests informes, i les dades que s’hi recullen, permetran disposar d’informació amb criteris homogenis que serveixi per a l’elaboració del cens.
Monitorar les accions preventives i pal·liatives
Per poder determinar el grau d’actuació necessari, s’ha realitzat un inventari de tots els edificis i construccions propietat de l’AMB per a la detecció d’amiant.
Actualment, es troben en execució les obres de rehabilitació dels edificis de la seu social (edificis A i B), que han començat per les plantes soterrani de tots dos i la planta baixa de l’edifici A, on no hi ha amiant. Aquestes obres es preveu que finalitzin l’any 2023.
Posteriorment, sempre que s’habilitin les partides pressupostàries corresponents, s’han d’executar les obres corresponents a les façanes de la resta de plantes de la seu social de l’AMB (edificis A i B), on si s’ha detectat presència d’amiant, que ha de ser erradicat amb les degudes garanties i segons la normativa vigent.
Quant al seguiment de les diferents iniciatives de l’AMB, organismes associats i altres administracions, cal destacar:
- Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua. Ha formulat el Pla d’erradicació de l’amiant de les xarxes d’abastament. Durant el juny del 2022 s’avança en la formulació del Pla amb l’objectiu de tenir-ho enllestit l’any 2023.
- Consorci Metropolità de l’Habitatge. S’han adjudicat subvencions per a l’erradicació de materials que contenen amiant en els plans i programes de rehabilitació de l’AMB.
Pel que fa als materials que contenen amiant, les Bases per a les noves subvencions a la rehabilitació d’edificis d’habitatges s’ajusten al Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social de el Pla de recuperació, transformació i resiliència:
- Observatori Metropolità de l’Habitatge O-HB. Continuen els treballs de l’O-HB, com a participant en la elaboració del nou reglament, per tal d’incorporar a les inspeccions tècniques d’edificis la detecció de materials que contenen amiant.
- Servei de Redacció del Pla Director. Incorporació a la normativa urbanística de rehabilitació la regulació corresponent a l’erradicació de l’amiant.
- Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Pla de desamiantatge de la xarxa de Metro, que es troba en execució.