Àrea Metropolitana de Barcelona

Entre les funcions que té assignades l’Agència de Transparència hi ha la de garantir l’exercici del dret d’accés a la informació pública, que es vehicula a través de la Circular de 2 de març del 2016, la qual estableix el procediment, el circuit de tramitació i els rols que fan els diversos actors implicats. 

Des de l’entrada en vigor de la Llei de transparència i fins a l’any 2022, l’AMB ha tramitat un total de 523 sol·licituds d’accés a la informació pública. Tal com mostra el gràfic 1, la presentació de sol·licituds ha tingut, en general, una tendència ascendent, tot i que en l’últim any s’ha estabilitzat just per sobre del centenar de peticions anuals.

Dret d'accés

En funció del seu objecte, cada sol·licitud es trasllada al servei responsable de la informació sol·licitada, a fi que pugui valorar-la i donar-hi resposta. L’interès principal de la ciutadania té a veure amb la gestió de les polítiques sectorials, com demostra el fet que les àrees d’Ecologia i de Mobilitat acaparin la meitat de les peticions d’informació. A una certa distància se situen la Direcció de Serveis Generals i la Tresoreria, a les quals s’acostumen a traslladar sol·licituds relacionades amb l’organització i la gestió interna. També és notable el volum de les adreçades a l’Institut Metropolità del Taxi (IMET), tot i que en aquest cas molts eren taxistes que sol·licitaven informació com a interessats o pretenien fer algun tràmit.

Nombre de sol·licituds de dret d’accés segons l’àrea, el servei o l’entitat (2019-2022)

Una de les millores tecnològiques, que es va impulsar durant el novembre del 2020, és la simplificació del formulari de sol·licitud de dret d’accés per permetre als usuaris identificar-se mitjançant el sistema idCAT mòbil, que facilita molt l’obtenció i l’ús de la identitat digital a partir d’una clau enviada al telèfon mòbil. Fruit d’aquest canvi, les sol·licituds presentades a través del formulari de dret d’accés van créixer significativament: van passar del 4 % el 2019 al 68 % el 2022 i es van situar, ràpidament, com el principal mitjà de presentació de sol·licituds, seguit a molta distància de la instància genèrica electrònica i la derivació des d’altres administracions.

Canal d’entrada de les sol·licituds de dret d’accés (2019-2022)

Una de les prioritats per al mandat 2019-2023, recollida al PAM, era millorar l’efectivitat de la tramitació de sol·licituds d’accés a la informació pública a l’Administració i al sector públic metropolità. En aquest sentit, també s’han optimitzat els circuits interns de tramitació de les sol·licituds per millorar l’efectivitat de la Circular del procediment d’exercici del dret d’accés a la informació pública a l’AMB i agilitar la resposta als ciutadans. 

Fruit d’aquestes millores, el termini mitjà de resolució de les sol·licituds ha passat de 21 dies hàbils l’any 2019 a 18 dies hàbils l’any 2022, malgrat els repunts dels anys 2020 i 2021, que s’expliquen per algunes tramitacions complexes que es van allargar força. Paral·lelament, el percentatge de sol·licituds lliurades dins de termini s’ha anat incrementant any rere any des del 71 % fins a situar-se al 98 % l’any 2022.

Temps i terminis de resposta de les sol·licituds per àrees i serveis

Pel que fa a la resolució de les sol·licituds, en dues terceres parts de les sol·licituds la resposta és totalment estimatòria, una proporció que s’ha mantingut estable al llarg dels anys. En canvi, les sol·licituds inadmeses o desestimades han experimentat una lleugera tendència a la baixa i, en canvi, les derivacions s’han incrementat, sobretot les adreçades a l’IMET.

Forma de resolució de les sol·licituds (2019-2022)

Finalment, i pel que fa a la forma de lliurament de la informació sol·licitada, el correu electrònic es consolida com el mitjà principal a través del qual es facilita la informació i és el canal emprat en més de dos terços de les sol·licituds presentades. Les modalitats de lliurament de la informació de manera presencial o per carta han caigut notablement, des de gairebé el 25 % l’any 2019 fins al 0 % de l’any 2022. Per a la resta de les sol·licituds no es lliura la informació perquè s’han desestimat, inadmès o desistit.

Forma de lliurament de les sol·licituds (2019-2022)

Campanya de sensibilització i promoció del dret d’accés a la informació pública

Malgrat que a partir del reconeixement legal del dret d’accés a la informació pública s’havia observat un increment sostingut de les sol·licituds d’informació, també es va detectar que l’ús efectiu d’aquest dret estava concentrat en un nombre reduït de sol·licitants, cosa que reflecteix el poc coneixement que se’n té i el poc ús que se’n fa entre la ciutadania en general. Aquest diagnòstic també és compartit pel Síndic de Greuges, que als seus informes anuals d’avaluació de la Llei de transparència ha reclamat reiteradament a les administracions que facin difusió entre la ciutadania del dret d’accés a la informació pública i dels mitjans que posen a la seva disposició per exercir-lo.

En línia amb aquest diagnòstic, a finals de l’any 2019 es va publicar i difondre a través de les xarxes socials un vídeo divulgatiu sobre el procediment i les característiques del dret d’accés a la informació en l’àmbit metropolità. La seva finalitat era valorar el dret d’accés a la informació pública com un instrument senzill i eficaç a les mans de la ciutadania perquè pugui tenir un coneixement més gran de les polítiques i la gestió de l’Administració metropolitana.

Posteriorment, durant el darrer trimestre del 2020 es va portar a terme una campanya de més abast adreçada al conjunt de la ciutadania de l’àrea metropolitana. Per aquest motiu, a partir del vídeo divulgatiu, es van elaborar versions més breus i altres materials com falques radiofòniques i bàners d’internet per fer-ne difusió a través de les xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram), plataformes de vídeo en línia (YouTube i TV3 a la carta), televisió (Betevé i MouTV) i ràdio (RAC1 i Catalunya Ràdio). La campanya, que es va llançar el 19 d’octubre del 2020, va estar activa durant quatre setmanes, va girar entorn de la idea del dret a saber i es va utilitzar l’etiqueta #DretASaber i la pàgina dretasaber.amb.cat per fer difusió dels materials de campanya.

Finalment, durant el febrer del 2023, coincidint amb la posada en servei del nou Portal de Transparència, s’ha reeditat el vídeo divulgatiu sobre el dret d’accés a la informació pública i s’ha llançat una nova campanya de difusió en línia per continuar fomentant el coneixement del dret d’accés a la informació pública i del nou portal com a plataforma per poder exercir-lo d’una manera àgil i senzilla.

Gràcies a aquesta campanya, durant l’any 2020 es va registrar un increment del 65 % de les sol·licituds presentades. Alhora, el Portal de Transparència va recollir una punta de visitants durant les cinc setmanes que va estar activa la campanya, amb una mitjana de 8.585,60 usuaris setmanals, xifra que multiplica per 23 els 368,85 usuaris setmanals que, de mitjana, han visitat el Portal de Transparència durant el període 2019-2022.
 

Per complir les noves obligacions de transparència proactiva, el 18 de març del 2016 l’AMB va posar en servei el seu Portal de Transparència amb la vocació d’informar, també, sobre les actuacions que duu a terme l’Agència de Transparència. Malgrat les actualitzacions permanents i la creació de nous continguts, es va constatar que el portal estava quedant obsolet en alguns aspectes tant tecnològics com de contingut. En concret, el portal no estava plenament adaptat a dispositius mòbils; no assolia els estàndards d’accessibilitat i usabilitat; les informacions de publicitat activa estaven duplicades en el web corporatiu i plantejaven problemes d’actualització, i calia adaptar l’organització dels continguts als programes i les funcions que havia anat consolidant l’Agència de Transparència i millorar les sinergies amb els altres portals de l’AMB.

Precisament per superar aquestes mancances, un dels compromisos del PAM 2019-2023 era renovar el Portal de Transparència de l’AMB per millorar l’accés als continguts que han de ser objecte de publicitat activa i aportar informació addicional.

Tenint presents aquestes consideracions, i amb la col·laboració del Servei d’Innovació, durant l’any 2021 es van definir els requisits funcionals del projecte de renovació del Portal de Transparència i s’hi va incloure un nou disseny adaptatiu, accessible i més atractiu; una portada amb continguts dinàmics; una arquitectura de la informació que millorés l’experiència de l’usuari, i un replantejament de les informacions de publicitat activa per evitar incoherències amb el web corporatiu i per corregir les deficiències en el compliment de les obligacions de transparència. El juny del 2021 es va publicar l’anunci de licitació del contracte de desenvolupament del nou portal, amb un pressupost de licitació de 30.316,72 €, i al juliol es va acordar l’adjudicació del contracte per 23.388,83 €. Durant l’any 2022, es va fer el desenvolupament tecnològic del web i la migració dels continguts de l’antic portal i, el 19 de gener del 2023, el nou Portal de Transparència va entrar definitivament en servei. 

La nova plataforma digital incorpora diversos canvis tecnològics que milloren l’experiència d’usuari i es consolida com a mitjà perquè la ciutadania accedeixi a la informació pública de l’AMB i conegui les polítiques metropolitanes de transparència i integritat. El portal s’ha redissenyat de manera integral, és adaptable plenament a dispositius mòbils, millora de manera significativa els nivells d’accessibilitat i usabilitat, incorpora noves funcionalitats i reorganitza totalment les més de 700 pàgines per facilitar als usuaris la seva localització.

Un dels aspectes més innovadors és l’apartat sobre informació pública, a través del qual es compleix l’obligació de l’AMB de publicar de manera proactiva una sèrie d’informacions que han de ser objecte de transparència. Aquests continguts es presenten en forma de guia que recull totes les fonts rellevants i facilita la localització de les informacions que ja estan publicades en altres apartats del web corporatiu de l’AMB, als butlletins oficials o als webs d’altres administracions o òrgans de supervisió i control. Amb aquest nou model es pretén contextualitzar i unificar en un mateix espai tota la informació relacionada amb els continguts de transparència, evitant duplicitats amb les altres fonts de dades i aportant un valor afegit.

Finalment, el nou portal també potencia l’accés als diversos materials de formació i sensibilització com vídeos, articles, estudis, informes, recomanacions, memòries i materials divulgatius de les activitats formatives. Amb això es pretén posar a disposició de la ciutadania la biblioteca digital de l’AMB sobre transparència, integritat pública i bon govern i promoure’n la difusió i reutilització. 

Portal de Transparència 

El sistema de Monitoratge de la Informació, la Publicitat Activa i la Transparència (d’ara endavant, MIPAT) és un instrument creat l’any 2017 que identifica les fortaleses i les mancances que hi ha en el compliment de les obligacions de publicitat activa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les entitats del sector públic metropolità i mesura el nivell de publicació dels continguts establerts al títol II de la Llei 19/2014. La seva metodologia, basada en l’observació directa de les informacions publicades als llocs web, respon a les funcions assignades a l’Agència de Transparència a través del Decret de Presidència, de 14 de desembre del 2015, i de l’actuació 2.1.7 del Pla d’actuació 2019-2023 de l’AMB.

MIPAT

La metodologia del MIPAT es focalitza principalment a avaluar si la informació requerida està publicada en els termes i amb el nivell de detall previstos, tot i que també té en compte altres elements, com la comprensibilitat, l’actualització o la reutilització. La informació recollida s’estructura en un document individual, adreçat a cada entitat, que mostra la situació en la qual es troba, algunes observacions sobre la valoració de cadascun dels paràmetres en què es justifiquen els motius de la puntuació atribuïda, així com una sèrie de recomanacions amb la finalitat d’incrementar la qualitat de la informació publicada i avançar cap a la plena aplicació de la legislació en matèria de transparència. Hi ha diversos nivells d’anàlisi en funció de les necessitats o del context que la motivin a partir dels quals pot sorgir un informe bàsic, que es fixa únicament en els paràmetres de prioritat 1; un informe executiu, que analitza els paràmetres de prioritat 1 i 2; un informe evolutiu, que mesura els paràmetres de prioritat 1, 2 i 3, o un informe exhaustiu, que valora els paràmetres de prioritats 1, 2, 3 i 4.

Durant l’any 2021, es va dur a terme una revisió exhaustiva de la metodologia del MIPAT per adaptar-la plenament a les modificacions introduïdes pel Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Els canvis introduïts van consistir en la creació, l’eliminació de paràmetres i la modificació de les prioritats d’alguns dels ítems analitzats. A més a més, també es van introduir ajustaments en la descripció de 47 paràmetres on el Decret 8/2021 introduïa alguns aclariments. Si bé aquestes noves definicions han aclarit la informació que s’ha de publicar en cada cas, en molts casos també modifiquen els criteris utilitzats en les anàlisis anteriors, ja que la interpretació que se n’havia fet fins aleshores no sempre era coincident amb allò que estableix el reglament. 

Continuant en la línia dels anys anteriors, durant el mandat 2019-2023 s’han elaborat quatre informes MIPAT per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquests informes s’han emès amb una periodicitat anual i, en tots els casos, són de caràcter exhaustiu, és a dir, avaluen els 138 paràmetres classificats en les prioritats 1, 2, 3 i 4. Tal com mostra la taula següent, els resultats obtinguts indiquen l’evolució favorable de l’AMB en la publicació de continguts, tot i que encara amb un marge ampli per a la millora. Per aquest motiu, s’han emès diferents recomanacions orientades a continuar desenvolupant nous continguts en el lloc web corporatiu, millorar la qualitat dels ja existents i adaptar-los als nous requisits establerts en el Decret 8/2021.

Pel que fa a les entitats del sector públic metropolità, s'han avaluat tres vegades. La primera vegada, l’any 2019, es va elaborar un informe de caràcter executiu per a cada ens que comprenia l’anàlisi dels paràmetres de prioritats 1 i 2. A partir del 2020, es va considerar adequat ampliar els paràmetres observats, incorporant a l’anàlisi aquells paràmetres que també es classifiquen com a prioritat 3. La següent inclou els resultats desagregats per a cada entitat vinculada per als anys 2020 i 2022 i mostra una evolució desigual en funció de l’ens analitzat, tot i que amb una tendència general a l’estancament. A partir d’aquests resultats, durant tot el període s’han fet diverses reunions amb els ens analitzats que ho han sol·licitat per orientar-los i oferir-los suport i instruments per a la implementació de les obligacions en matèria de publicitat activa.

Compliment de les entitats del sector públic metropolità dels paràmetres (prioritats 1, 2 i 3) de publicitat activa
 

El seguiment es realitza a través edel programe SEREC. La finalitat d'aquest programa és fer el seguiment i l’acompanyament a les entitats que perceben subvencions de l’AMB en referència a l’aplicació de l’article 15 de la Llei 19/2014, de transparència.

Durant aquest mandat, s’ha actualitzat la declaració de les retribucions dels òrgans directius, amb la consegüent creació d’un conjunt de dades per a la publicació en format de dades obertes de la informació pertinent a cada entitat perceptora. De la mateixa manera, l’Agència ha fet un seguiment explícit de les entitats que perceben subvencions per un import superior als 100.000 euros, i es pot dir que aquestes entitats acompleixen en un 75 % els punts marcats per la llei.