Àrea Metropolitana de Barcelona

L’any 2019 es va tancar la segona convocatòria de subvencions als ajuntaments metropolitans, en règim de concurrència competitiva, que s’havia adjudicat el 2018. La taula següent mostra el balanç de la convocatòria 2018-2019. Tal com es desprèn d’aquest balanç, del total de 23 projectes presentats, finalment se’n van executar 21 per valor de més de 525.000 euros i l’Àrea Metropolitana de Barcelona va fer una aportació total de 284.444,75 euros, que representava una subvenció del 54 % dels projectes duts a terme. Pel que fa a les activitats, es van dur a terme en els àmbits de cartes de serveis, portals de transparència municipals, sistemes per a la formulació de peticions de dret d’accés, dades obertes, promoció de polítiques d’igualtat de gènere i implementació d’audioactes, entre d’altres. D’altra banda, es va produir una renúncia i una revocació de les subvencions atorgades inicialment a dos ajuntaments (Cerdanyola del Vallès i Torrelles de Llobregat), ja que no van poder implementar els projectes a què s’havien compromès.

Balanç de la convocatòria de subvencions als ajuntaments metropolitans (convocatòria 2018-2019). Imports en €

La convocatòria de subvencions als ajuntaments metropolitans 2020-2021, en règim de concurrència competitiva, tenia com a objecte principal el disseny, el desenvolupament i l’execució de projectes relacionats amb la transparència dins de l’àmbit metropolità. D’aquesta manera, mitjançant aquest programa, es continuava reforçant el compliment normatiu de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern.

Aquesta convocatòria presentava algunes diferències respecte al programa anterior: en primer lloc, tenia una dotació pressupostària superior, que ascendia a un total de 400.000 euros, import que suposava un increment de 60.000 euros. D’altra banda, tot i que l’import màxim previst per a cada municipi es fixava en 15.000 euros, les bases preveien una assignació superior si hi havia disponibilitat pressupostària, sempre que el percentatge d’ajut màxim aportat per l’AMB no superés el 90 % del total del projecte.

La convocatòria de subvencions als ajuntaments 2020-2021 va quedar parcialment alterada per l’esclat de la crisi sanitària de la covid-19, amb la modificació del calendari i l’endarreriment de l’aprovació definitiva de les bases reguladores i de la publicació de la convocatòria, que van tenir lloc els dies 8 i 13 de juliol del 2020, respectivament.

La taula següent mostra els municipis subvencionats, el pressupost del projecte, l’import adjudicat inicialment i la subvenció rebuda, calculada sobre la base de la justificació econòmica realitzada. Pel que fa als àmbits d’actuació dels projectes subvencionats, feien referència a temes diversos. En molts casos, eren de caràcter transversal i comprenien actuacions que s’emmarcaven en diferents matèries, tot i que la contractació, la publicitat activa i les dades obertes eren majoritàries i representaven més del 50 % de les subvencions executades.

En definitiva, el balanç final d’aquesta convocatòria va ser de 13 projectes per valor de més de 460.000 euros, amb una aportació metropolitana de més de 268.000 euros, que representava, gairebé, el 57 % del total. Tal com es pot observar, cinc ajuntaments que havien sol·licitat la subvenció van haver de renunciar-hi: Barberà del Vallès, Gavà, Ripollet, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Gramenet. Aquestes renúncies, que van suposar una reducció de l’aportació metropolitana de més de 130.000 euros, es van justificar per les dificultats de poder tirar endavant el projecte planificat en un context molt complex de crisi sanitària i de recursos humans i materials limitats.

Balanç de la convocatòria de subvencions als ajuntaments metropolitans (convocatòria 2020-2021). Imports en €

L’experiència assolida en les convocatòries anteriors, la bona acollida i l’interès per part dels ajuntaments, així com la manca de recursos que, en general, s’han destinat a les polítiques de transparència, van posar de manifest la conveniència de continuar desenvolupant aquest programa. Per aquest motiu, al llarg de l’any 2021 es va iniciar la planificació d’una nova convocatòria per al període 2022-2023, amb la redacció de les bases reguladores. En general, el text va establir un marc de caràcter general, semblant al de les convocatòries anteriors, amb la incorporació de petits ajustaments, que n’agilitzaven la gestió i la justificació. 

Pel que fa a la puntuació, es va preveure distribuir-la de manera proporcional a la puntuació obtinguda entre els projectes que assolissin un mínim de 45 punts aplicant el barem establert. En aquest sentit, es preveia atorgar una puntuació inversament proporcional a la grandària del municipi sol·licitant, que afavoria la participació d’aquells ajuntaments dotats amb menys recursos humans i materials. D’altra banda, també es van afegir cinc punts addicionals per a aquells ajuntaments que no haguessin presentat cap renúncia en les convocatòries anteriors. Quant al percentatge de la subvenció sobre el pressupost dels projectes presentats, es va fixar en un màxim del 90 %. Aquest percentatge elevat quedava justificat per la incipient implementació de la Llei 19/2014, set anys després de la seva aprovació, i en la qual ha incidit en reiterades ocasions el Síndic de Greuges.

La Junta de Govern de l’AMB, en sessió celebrada el 12 de juliol del 2022, va adjudicar les subvencions als 18 ajuntaments metropolitans que van sol·licitar-la i que es detallen a la taula següent. Actualment, els projectes es troben en procés de desenvolupament i la data límit per finalitzar-los és el 29 de setembre del 2023.

Subvencions adjudicades als ajuntaments metropolitans en la convocatòria 2022-2023. Imports en €

La Xarxa de Governs Transparents de Catalunya és el marc permanent de coordinació, col·laboració i intercanvi d’informació per al desplegament i l’aplicació de la Llei de transparència en l’àmbit local. Des del novembre del 2016, l’AMB participava de manera informal en aquesta xarxa fins que, el juny de 2020, es va adoptar un nou protocol que va formalitzar la incorporació de l’AMB com a membre de ple dret, juntament amb el consorci Localret i el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local de Catalunya. Durant l’any 2022 es va iniciar una segona revisió del protocol per incorporar-hi l’Ajuntament de Barcelona i canviar la denominació a Xarxa de Governs Oberts de Catalunya, però els canvis a la Generalitat van alentir el procés d’aprovació.

Al llarg de tot el mandat, l’Agència de Transparència ha continuat aprofundint en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en el desplegament de les polítiques de transparència, integritat pública, prevenció de la corrupció i bon govern a través de la participació en les reunions de la Comissió de Seguiment i als grups de treball de noves tecnologies, formació, transparència, dades obertes, participació i bon govern, cadascun dels quals coordinat per un departament o organisme de la Generalitat.

Un dels objectius estratègics impulsats per la xarxa durant l’actual mandat, que ha comptat amb una implicació activa de l’AMB, ha estat el llançament d’una candidatura catalana a l’Open Government Partnership (OGP), l’aliança mundial dels governs oberts.

Amb la confirmació oficial de la integració de Catalunya a l’OGP, l’octubre del 2020, la directora de l’Agència de Transparència es va incorporar al grup motor per a l’elaboració del pla d’acció de l’OGP i va concloure amb l’aprovació del document final, l’octubre del 2021.

Xarxa de Governs Transparents de Catalunya

Candidatura catalana a l’Open Government Partnership (OGP)

Des de l’any 2018, l’Agència forma part de la Xarxa d’Oficines i Agències Anticorrupció d’Espanya, que té com a objectiu posar en comú estratègies i iniciatives per lluitar contra la corrupció i compartir informació i bones pràctiques. A la data de tancament d’aquesta memòria, la xarxa està integrada per 13 agències o oficines de diversa naturalesa. Durant aquest mandat, l’Agència de Transparència ha participat en diverses reunions.

Reunió de la Xarxa Estatal d’Agències i Oficines Antifrau

La Xarxa Europea de Registradors de Lobbies (ELRN, per la sigla en anglès) es va iniciar el mes de març del 2018 amb la participació de 12 delegats que representaven set països d’Europa (Àustria, França, Irlanda, Lituània, Escòcia, Regne Unit i Eslovènia) i la Unió Europea (Parlament i Comissió). L’ELRN es constitueix com a fòrum informal d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en les àrees d’interès comú. Malgrat les diferències legislatives i estructurals de cada organisme i cada país, els reguladors de lobbies tenen en comú un gran nombre d’objectius i la xarxa serveix per compartir les experiències. La xarxa preveu una presidència rotatòria d’una durada de dos anys.

En el marc d’aquesta xarxa, en el període 2019-2023 l’Agència de Transparència ha participat en un seguit de trobades.

Reunions de la Xarxa Europea de Registradors de Lobbies

Com a part important de la col·laboració amb altres institucions i autoritats i amb la finalitat d’aportar una visió qualificada a les diferents iniciatives normatives que miren de donar resposta a la lluita contra la corrupció, l’Agència ha presentat un seguit d’al·legacions a diferents iniciatives normatives.

Al·legacions al reglament de desenvolupament de la Llei de transparència

L’any 2017, la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La seva finalitat era garantir una implementació de la llei més homogènia, efectiva i exhaustiva, clarificar conceptes jurídics i resoldre dubtes interpretatius. Des de l’AMB, es va elaborar un document que incloïa 11 propostes d’al·legacions, centrades fonamentalment en: la concreció de la informació sobre l’organització institucional i l’estructura administrativa, com la consideració dels alts càrrecs i del personal directiu de l’Administració i del sector públic; la publicitat dels noms i els cognoms dels directius d’empreses prestadores de serveis públics; l’organigrama de les entitats del sector públic, o els plans i els programes de l’Administració local. També proposaven millorar alguns aspectes de la transparència en la gestió administrativa, com la vigència dels convenis, o especificar la documentació que integra els expedients de contractació pública i que s’ha de fer pública. En l’àmbit del dret d’accés a la informació pública, plantejaven la necessitat de preservar la identitat dels sol·licitants. Finalment, les al·legacions proposaven el reconeixement de l’existència de portals de transparència o seus electròniques locals connectats amb el Portal de Transparència de Catalunya i proposaven també dues disposicions addicionals per incloure un pla de formació de les obligacions derivades del nou reglament i la vinculació del reglament al règim sancionador de la Llei 19/2014. 

Al·legacions a l’Avantprojecte de llei de transparència activitat de grups d’interès

El mes de maig del 2021, l’Agència de Transparència va aportar les seves consideracions a l’Avantprojecte de llei de transparència i integritat en les activitats dels grups d’interès, liderat pel Ministeri de la Presidència de l’Administració General de l’Estat.

La consulta pública es justificava en el fet que a l’Administració de l’Estat no hi ha cap regulació sobre els grups d’interès. Aquesta mancança ha estat posada de manifest tant per organismes internacionals com per la societat civil. Per aquest motiu, des de l’Administració General de l’Estat es va voler atorgar a aquests grups un reconeixement institucional i regular-ne el marc normatiu, amb la finalitat d’enfortir la qualitat i la transparència de la participació en la presa de decisions. Es preveu també establir un codi de conducta i un registre obligatori i públic que contribueixi a la millora de la prevenció dels conflictes d’interessos.

Les qüestions que es van plantejar versaven sobre la necessitat d’una regulació de l’activitat dels grups d’interès, concretament sobre la regulació de les portes giratòries, sobre les limitacions dels representants dels grups d’interès i sobre l’obligatorietat del registre de grups d’interès. 

Al·legacions a l’Avantprojecte de conflictes d’interessos del personal del sector públic

També, el maig del 2021 es va dur a terme la consulta pública sobre l’Avantprojecte de llei de prevenció de conflictes d’interessos del personal al servei del sector públic.

En aquest cas, es justificava la consulta pública pel fet que la llei aplicable actualment (Llei 53/1984, de 26 de desembre) posa de manifest la necessitat de modificar alguns preceptes, per adequar la regulació a les necessitats de l’Administració actual, així com establir un sistema de prevenció i gestió de conflictes d’interessos que no estigui adreçat exclusivament a les limitacions aplicables a l’exercici d’una segona activitat. Així mateix, es pretenia complir les recomanacions del GRECO relatives a la promoció de la integritat. 

Consulta pública del Ministeri de Justícia sobre la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions de dret de la Unió

El mes de gener del 2021, el Ministeri de Justícia va iniciar un procés de consulta pública amb caràcter previ a l’elaboració d’un text de transposició de la Directiva (UE) 2019/1937, relativa a la protecció de les persones que alerten d’infraccions de dret de la Unió Europea. Aquesta consulta va consistir a donar una resposta raonada i informada a una bateria de qüestions orientades a abordar els aspectes més rellevants per a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937. 

Les preguntes orientadores tractaven de temes com ara la facultat dels estats d’ampliar la protecció, l’àmbit d’aplicació personal, els canals interns i externs de denúncies, el règim de sancions i qüestions relacionades amb premis i recompenses. 

Al·legacions a l’avantprojecte de llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció

El mes de març del 2022, l’Agència va poder presentar les seves observacions a l’Avantprojecte de llei de protecció de les persones que alerten d’infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, per la qual es transposa la Directiva 2019/1937. 

Entre les observacions, es va voler ressaltar la importància de l’encaix de les agències anticorrupció que no tenen una personalitat jurídica pròpia, però que hauran de tractar les denúncies i les implicacions que aquesta gestió tindrà per a les persones que les gestionen. La protecció de la persona que gestiona el canal va ser una de les idees principals del document d’al·legacions. 

Així mateix, l’Agència va poder participar en una reunió conjuntament amb la resta de membres de la Xarxa d’Oficines Anticorrupció i en una reunió amb el ministeri responsable de l’avantprojecte per poder exposar el seu punt de vista qualificat.

Al·legacions a l’Avantprojecte de llei de transparència i integritat en les activitats dels grups d’interès

Durant els primers dies de desembre del 2022, l’Agència de Transparència va presentar les seves consideracions a l’Avantprojecte de llei de transparència i integritat en les activitats dels grups d’interès, traslladant l’experiència assolida durant els dos darrers mandats en el registre i el seguiment de les reunions amb els grups d’interès. Entre els aspectes més destacats, es va reflexionar sobre el concepte de grup d’interès i es va fer èmfasi especialment en el paper dels sindicats i el seu concepte jurídic, com també en la seva possible influència en les polítiques públiques. 

També es va fer una reflexió al voltant del procediment d’inscripció i del seu seguiment, així com de la importància de tenir un codi ètic vinculant.

Codi ètic d’Aigües de Castellbisbal 

Es va poder aportar una visió qualificada al Codi ètic i de conducta d’Aigües de Castellbisbal, que, en el marc del procés d’elaboració del seu codi ètic, va sol·licitar la col·laboració d’aquesta Agència. 

Avaluacions periòdiques del Síndic de Greuges

L’Agència de Transparència ha continuat col·laborant periòdicament en l’avaluació de la Llei de transparència que duu a terme cada any el Síndic de Greuges. Durant l’actual mandat, els diferents qüestionaris d’avaluació han abordat diversos àmbits de la llei, com ara l’exercici del dret d’accés a l’aplicació del règim sancionador, el registre de grups d’interès, el Codi ètic i de conducta, la incorporació de criteris ètics en les licitacions i les subvencions, l’aprovació de cartes de serveis, l’avaluació dels serveis públics, els instruments de planificació i avaluació de les normes o l’establiment de canals d’escolta i de participació ciutadana. En el marc de les successives avaluacions, l’Agència de Transparència també ha participat en diverses reunions i sessions de reflexió i debat per abordar els aspectes tècnics i metodològics d’aquesta avaluació.

Durant l’any 2022, arran dels resultats provisionals de l’avaluació del Síndic de Greuges en l’àmbit de l’exercici del dret d’accés a la informació, es van incorporar diverses correccions i millores en la tramitació que van reforçar les garanties del procediment i van permetre a l’AMB obtenir una valoració final del 100 %.